Del 7 de Març al 7 de novembre

ROGER PELÀEZ

Precinti'm l'esfínter

Els Dimarts a les 21:00

7 de març, 4 d’Abril, 2 de maig, 6 de juny, 4 de juliol, 5 de setembre, 3 d'octubre i 7 de novembre
Durada: 45 min
Entrades: 5 euros
Comprar
entrades

Roger Pelàez, parla, canta i utilitza diferents practiques endevinatòries i psicològiques per crear un clima insà a la sala.

maximumclatellot.blogspot.com.es

twitter.com/maximclatellot

El xou decadent d’un artista en hores molt molt molt baixes.
Per només 5 euros.
Més barato que un enterro.

Veniu-hi i feu que la gent vingui.
M’estic comprant una rulott.

Hola senyors i senyores/ i gent que folla el migdia / heu tornat en tropelia / perquè Satanàs us guia. / Heu vingut aquí humilment  / a reescoltar mon lament / un lament antic, llunyà / que no cal ni reescalfar / un lament que és una ombra / que vostre certesa escombra / la certesa que les coses / són ací per fer-vos nosa / i que viviu en videojoc / on  tot és xatrac-xatroc / que sou el centre sexual / de la realitat habitable / i que al voltant del vostre xacre / hi gira secret insondable. / La certesa que la  farfollada / carregosa, acumulable / ha pres gran control total / del vostre trist personatge / La certesa estranya i rara / de que no és vostra, vostra cara / La certesa i greu vertígen / que només cagueu oxígen / La certesa que existiu / perquè no sempre és estiu.

Que un cop vau anar a Massrampinyo / i us van mangar d’or, els pinyos

Que mai heu tret la rifa / que sentiu dins el cap “Quin tifa!”
Que aneu ben penjant d’un fil / com de greix blanc de pernil.
Que aneu empenyent les hores / com qui va a recollir mores

Que no us plantegeu ni mica / mai res què coi significa.

Que veieu merda a la tele / i del cotxe no heu tret la Ele / i que tot us sembla un coco / una moguda, un tarro, un siroco / que quan us pregunten la hora / voldrieu no viure a fora / si no en un exili interior /  com en Harrison, al fiord / que tot el que us rossa us fereix / que el vostre  cul no pareix / que no sou ni pares ni mares / si no erms deserts de cadàvers / que us mireu la puta cara / i us dieu “só mort encara?” / És per vosaltres que em bellugo / vostres inquietuds trameto / us les vomito qual sugus / us les pastifo pel jeto / Sóc el mirall que us retrata / sóc la vela d’una barca / sóc el pinyol de les coses / la merda sota l’estora.

Vosaltres veniu a fer rissotos / i jo el vostre alé el noto / i quan marxeu a casa / i, allà a la cantonada / busqueu filtre a la butxaca / i us sembla que la merda del contenidor / us vigila / i que té més que vosaltres, vida / jo quedo buit tal que bota / i ploro amb els ous per sota.


Després de passar-se cinc anys voltant Catalunya amb el seu espectacle Roger Pelàez canta SAU, renova forces, repertori i torna a la càrrega com si la gent no estigues d’ell ja fins al capdamunt.
Més emocions.
Més insults.
Més humiliació aliena.
Més escenes tenses d’endevinació, telecinesi i profecia endimoniada.

Roger Pelàez: Precinti’m l’esfínter és l’espectacle del que tothom parla i ningú encara ha vist. Almenys sencer. Amb l’ajuda d’uns pebrots com dues pinyes tropicals i un escorretaronges que funciona amb l’energia energètica del sol, Roger Pelàez fa un espectacle assimilable pels moderns, amable per la gent d’ordre i amb un rerefons de protesta de pati de pessebre que queda, com a menos, decoratiu. Diferents gents progressistes s’hi ha interessat. Com pe’n’xemple : Un fill d’en Samaranch. Gent de la literatura arriscada, compromesa i tartamuda també. Exemple: Quim Monzó. Cineastes de Girona d’aquests que existeixen perquè Girona tingui el seu cupo en el jardí ajardinat de la cultura catalana també. Exemple : Aquest paio que va anar a la documenta i que ja sabeu qui és i jo no recordo com es diu. Sembla Màrius Serra però no és Màrius Serra.

Amics i amigues , repetiu aquest Mantra:
Aquesta democràcia és com unes tisores que tinc a casa, que funcionen molt bé si un NO les ha de fer servir.


Roger Pelàez és dibuixant de còmics barroers, locutor de ràdio groller i cantant xabacà.
Fa molts anys que intenta transcendir a la seva pròpia mort amb una única norma per aconseguir-ho: Esforçant-se tan poc com pugui en cadascuna de les diferents disciplines.
Ho aconseguirà? No ho aconseguirà?
Resulti el que resulti d’aquesta grotesca competició, gaudim de l’espectacle de veure’l mentre se’ns brindi.


Antic Teatre FANZINE 1

Antic Teatre FANZINE 2

Antic Teatre FANZINE 3

Antic Teatre FANZINE 4

Antic Teatre FANZINE 5

Subscriviu-vos a la nostra newsletter