L'ANTIC TEATRE AL GREC 17 >> GREC+
28 juliol

Laila Tafur

MONSTRUO

GREC +
Divendres 28 de juliol - 21:00
Durada: 55 min
Entrades: 10 euros ONLINE // 12 euros TAQUILLA
Comprar
entrades

L’Antic Teatre, al Grec 2017 és una proposta de l’Antic Teatre amb el suport del Grec 2017 Festival de Barcelona.

Direcció i ball: Laila Tafur
Acompanyament: Janet Novas/ Carmelo Fernández / Albert Quesada / Lipi Hernández
Il·luminació: Víctor Peralta i Carmelo Fernández
Vestuari: Laila Tafur

So: “Mírame a los ojos” de E. Morente “Sposa son disprezzata” de C. Bartoli / “Break Force” de Helena Hauff / “I’m so depressed” de A. Jay / “Five Years” de David Bowie

Fátima Miranda diu en una entrevista: “Reivindico el gruñido, el grito, el llanto. Reivindico la condición presintáctica del lenguaje”. De la mateixa manera, Laila Tafur reivindica el monstre com a forma natural de la dansa.

No sap ben bé què significa ser Laila Tafur. Sap que li agradaria ser lliure, completa, total. Sap d’on prové en termes físics i geogràfics. A vegades es pregunta què en pensen d’ella les altres dones. És tímida i no ho porta gens bé, alguns cops es posa vermella i li fa molta ràbia. Li agrada la gent i detesta a la gent. Li agrada anar sola, però li fa llàstima sentir-se sola. És la Laila, mig nena, mig dona, mig home. A Monstruo la dansa es produeix per la fricció entre el significat i la carn. Aquesta fricció crea forma, informa. Com Fátima Miranda, vol reivindicar allò innombrable com a estat natural de la dansa. Allò indefinit com a virtut, allò deforme com a bellesa. Ens vol explicar la història de com la carn s’escapa de ser anomenada.


Fátima Miranda diu en una entrevista: “Reivindico el gruñido, el grito, el llanto. Reivindico la condición presintáctica del lenguaje”. De la mateixa manera, Laila Tafur reivindica el monstre com a forma natural de la dansa.

No sap ben bé què significa ser Laila Tafur. Sap que li agradaria ser lliure, completa, total. Sap d’on prové en termes físics i geogràfics. A vegades es pregunta què en pensen d’ella les altres dones. És tímida i no ho porta gens bé, alguns cops es posa vermella i li fa molta ràbia. Li agrada la gent i detesta a la gent. Li agrada anar sola, però li fa llàstima sentir-se sola. És la Laila, mig nena, mig dona, mig home. A Monstruo la dansa es produeix per la fricció entre el significat i la carn. Aquesta fricció crea forma, informa. Com Fátima Miranda, vol reivindicar allò innombrable com a estat natural de la dansa. Allò indefinit com a virtut, allò deforme com a bellesa. Ens vol explicar la història de com la carn s’escapa de ser anomenada.

<< Tornar

Subscriviu-vos a la nostra newsletter