Català /// Castellano /// English
logo Antic Teatre
[ MAPA ]   [ anticteatre@anticteatre.com ]   [ Adriantic ]   [vella;vieja;old web:lanticteatre.com ]   [ Antic Teatre en vimeo ]

[Fitxa tècnica ]   [Festival Antic Goec Electric Vol III ]   [Festival Antic Horror Picture Show ]

     QUI SOM       QUIENES SOMOS      ABOUT US


     ORIENTACIÓ LABORAL   en Català       


NOTICIES       NOTICIAS       NEWS

NOVA REVISTA Antic Teatre nº2 Juliol a Desembre 2010    (64 pàgines)  Llegir Online →

NUEVA REVISTA Antic Teatre nº2 Julio a Diciembre 2010    (64 paginas)  Leer Online →

NEW ISSUE Antic Teatre nº2 July to December 2010    (64 pages)  Read Online →



Descarregar Arxiu PDF 34Mb




JORDI VILCHES - CIA. LA FAMILY ART PRODUCTIONS
“Últim dia a la terra” - noves dramatúrgies

ESTRENA EN ANTIC TEATRE
2,3,4,5
9,10,11,12 desembre 2010




¿Algú coneix a Hernán Casciari?
¿Alguien conoce a Hernán Casciari?




CAT///

Des de l’Antic Teatre hem decidit formar part i contribuir en el seu ambiciós projecte: La Revista Orsai.

Gràcies a la seva Blogonovela: “Diario de una mujer gorda”, va aconseguir cridar l’atenció del director Antonio Gasalla qui la va adaptar per aconseguir una obra teatral d’èxit anomenada “Más respeto, que soy tu madre”.

Les sales plenes, les entrades esgotades... van repercutir positivament en els drets d’autor de l’escriptor; aquest va ser el desencadenant per a la creació d’una revista com les d’antany: 208 pàgines a màxima qualitat sense publicitat.

Poc més se sap sobre com serà la Revista Orsai o què si podrà trobar al seu interior. Segons la premsa i alguns detalls revelats pel creador: relats, periodisme en primera persona, il·lustracions.. Però dues-centes vuit pàgines, estem segurs, donaran per molt. Només falta esperar fins al gener del 2011.

Així doncs, en aquest afany per col·laborar us fem saber que disposem de 10 exemplars (Preu: 16€). Si esteu interessats, podeu passar per la barra de l’Antic Teatre, en el nostre horari habitual, per fer la vostra reserva.

Per a més informació:

Blog de La Revista Orsai

Article de Premsa



CAST///

Desde Antic Teatre hemos decidido formar parte y contribuir en su ambicioso proyecto: La Revista Orsai.

Gracias a su Blogonovela: “Diario de una mujer gorda”, consiguió llamar la atención del director Antonio Gasalla quien la adaptó para conseguir una obra teatral de éxito llamada “Más respeto, que soy tu madre”.

Las salas llenas, las entradas agotadas… repercutieron positivamente en los derechos de autor del escritor; éste fue el desencadenante para la creación de una revista como las de antaño: 208 páginas a máxima calidad sin publicidad.

Poco más se sabe sobre cómo será la Revista Orsai o qué se podrá encontrar en su interior. Según la prensa y algunos detalles desvelados por el creador: relatos, periodismo en primera persona, ilustraciones… Pero doscientas ocho páginas, estamos seguros, darán para mucho. Sólo falta esperar hasta enero del 2011.

Así pues, en ese afán por colaborar os hacemos saber que disponemos de 10 ejemplares (Precio: 16€). Si estáis interesados, podéis pasar por la barra de Antic Teatre, en nuestro horario habitual, para realizar vuestra reserva.

Para más información:

Blog de La Revista Orsai

Artículo de Prensa


 NOVEMBRE  NOVIEMBRE  NOVEMBER
★ DILLUNS 29 NOVEMBRE  LUNES 29 NOVIEMBRE   MONDAY 29 NOVEMBER ★

ALICIA GONZÁLEZ

“Human Soul”
Projecte d’Investigació de la violència mitjançant el gest

Proyecto de Investigación de la violencia a través del gesto

Research Project of violence through gesture


ASSAIG OBERT AL PUBLIC
ENSAYO ABIERTO AL PUBLICO
OPEN REHEARSALS FOR PUBLIC


Noves dramatúrgies// GRATUÏT
Nuevas dramaturgias //GRATIS
New drama// FOR FREE


HORARIS ESPECTACLE
DILLUNS: 19:00 H

HORARIOS ESPECTACULO
LUNES: 19:00 H

SCHEDULES SHOW
MONDAY: 19:00 H

 









"Human Soul" és un projecte d'investigació interactiu en constant moviment centrat en la concepció de violència mitjançant el gest, fent servir la fotografia com a suport dramatúrgic i les tècniques de Teatre Fòrum.

Ofereix un espai de reflexió i diàleg estimulant a l'espectador amb metàfores visuals, sonores, actives, presents i reals.

El motor inicial del projecte és la transformació de la violència en bellesa, partint de la idea de transformar les escombreries en recursos.

La investigació s'inicia al Setembre del 2010 oferint tallers gratuïts de dansa-teatre i Teatre del Oprimit en diferents contextes socials de la província de Barcelona explorant conflictes reals mitjançant aquestes eïnes.

S´ha treballat amb grups de adolescents en Badia del Vallès i Sant Just Desvern, al Casal de Gent Gran de la Barceloneta i amb el grup de l'escola de Pau de l'Universitat Autònoma de Barcelona.

Amb totes aquestes experiències recollides durant aquesta primera fase i amb l'intervenció dels seus protagonistes reals s'oferiran durant sis dilluns consecutius en format de Happening.  

Alicia González Reyero, Formada en dansa-teatre, interpretació i clown, coneix el Teatre del Oprimit l'any 2001 quan arriba a Barcelona. Desde aleshores, ha treballat amb diferents col.lectius en risc d'exclusió social utilitzant el teatre, la dansa i el clown. L'any 2005 es constitueix la cia. Impacta Teatre, de la qual n’és co-fundadora, participant en festivals de l’escena nacional com el FIB Actúa o Fémina Rock, internacionals a Mèxic, Italia i França, així com una gira per tots els centres penitenciaris de Catalunya. L'any 2002 forma la cia. de teatre-punk Superpeka-minosas, centrada en el treball de clown amb qui ha treballat en el Mercat de les Flors, Sala La Paloma i La [2] del Apolo. Desde l'any 2006 treballa amb la coreògrafa Mercedes Boronat amb qui ha participat a les performances "To Cook For" i " The End Off".

"Human Soul" es un proyecto de investigación interactivo en constante movimiento centrada en la concepción de la violencia a través del gesto utilizando como soporte dramatúrgico la fotografía y el Teatro Foro.

Ofrece al espectador un espacio de reflexión y diálogo estimulándolo a través de metáforas visuales y sonoras, activas, presentes, reales.

El motor inicial del proyecto es la transformación de la violencia en belleza, partiendo de la idea de transformar los “deshechos” en recursos.

La investigación se inicia en Septiembre del 2010 ofreciendo talleres gratuitos de danza-teatro y Teatro del Oprimido en diferentes contextos sociales de la provincia de Barcelona explorando conflictos reales a través de estas herramientas.

Se ha trabajado con grupos de adolescentes en Badía del Vallés y Sant Just Desvern, con mayores de 65 años en la Barceloneta y con el grupo de educación por la Paz de la Universidad Autónoma de Barcelona.

Con todas las experiencias recogidas durante esta primera fase y con la intervención de sus protagonistas reales se ofrecerán durante seis lunes consecutivos intervenciones artísticas a modo de Happening.

Alicia González Reyero, Formada en danza-teatro, interpretación y clown, conoce el Teatro del Oprimido en el año 2001, en su llegada a Barcelona. Desde entonces ha trabajado con diferentes colectivos en riesgo de exclusión social utilizando el teatro, la danza y el clown. El año 2005 se forma la cía. Impacta Teatre, de la que es co-fundadora, participando en festivales de la escena nacional como el FIB actúa o Fémina Rock, internacionales en México, Italia y Francia, asi como una gira por los Centros Penitenciarios de Catalunya. El año 2002 forma la cía. de teatro- punk Superpeka-minosas, centrada en el trabajo de clown con quien ha trabajado en el Mercat de les Flors, Sala La Paloma y La 2 del Apolo. Desde el año 2006 trabaja con la coreógrafa Mercedes Boronat con quien ha participado en las performances “To Cook For” y “The end off”


★ DILLUNS 29 NOVEMBRE  LUNES 29 NOVIEMBRE   MONDAY 29 NOVEMBER ★



21:00 H

www.fluxfestival.org →



A partir d’aquesta edició del 2010, com a extensió del Festival de video d'autor FLUX, inaugurem la secció FLUX CLUB, un club de vídeo que, amb una periodicitat setmanal i amb la màxima flexibilitat, pretenem que reflecteixi la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta de sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies dedicats al festival.

La intenció és poder acollir tot tipus de sessions: projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixin al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Tant poden ser sessions monogràfiques d'autors reconeguts com sessions temàtiques, sessions col·lectives dedicades a autors emergents, a la presentació de treballs d’estudiants, o centrades en la videopoesia o la videodansa...

Sota el nom de FLUX CLUB, pretenem crear un club de vídeo que en sigui una plataforma de difusió.



 


A partir de esta edición de 2010, como extensión del Festival de vídeo de autor FLUX, inauguramos la sección FLUX CLUB, un club de vídeo que, con una periodicidad semanal y con la máxima flexibilidad, pretendemos que refleje la vitalidad del vídeo de creación de nuestra ciudad. Se trata de sesiones abiertas a todo lo que está pasando en el campo del vídeo en Barcelona, que complementan el festival desde el punto de vista de sus contenidos y que extienden su período de acción más allá de los días dedicados al festival.

La intención es poder acoger todo tipo de sesiones: proyecciones, videoperformances y coloquios que ofrezcan al público la posibilidad del contacto directo con los videocreadores. Tanto pueden ser sesiones monográficas de autores reconocidos como sesiones temáticas, sesiones colectivas dedicadas a autores emergentes, a la presentación de trabajos de estudiantes, o centradas en la videopoesía o la videodanza ...

Bajo el nombre de FLUX CLUB, pretendemos crear un club de vídeo que sea una plataforma de difusión.

As an extension of the FLUX Video Auteur Festival, beginning with this 2010 edition, we are opening the FLUX CLUB. A weekly video club where, with maximum flexibility, the vitality of video creation of our city can be reflected. These are sessions open to all that's happening nowadays in the video field in Barcelona, which complement the festival from the point of view of its contents and spread their sphere of influence further than the few days dedicated to the festival.

Our intention is to include all kinds of sessions: projections, video performances and discussions which offer direct contact with the video creators. Everything from monographic sessions of well known authors; thematic, collective sessions dedicated to up and coming authors; the presentation of works made by students; those focused on video poetry or video dance, and so on.

Under the name of FLUX CLUB we hope to create a video club that becomes a true circulation platform.

david 3







sessió 8

dilluns 29 novembre 2010


21h
entrada gratuïta

LÉOS ATOR & JOSEP M. JORDANA


Projecció + col·loqui

LÉOS ATOR

Toulon (França), 1971. Anònim en societat. Va començar a manipular el so fent poesia sonora amb Alfredo Costa Monteiro i Zol. A través del segell L'Ovni Tendre ha publicat diversos treballs d’electropoesia, entre els quals destaca Doggy Style (2005). Ara es dedica a crear peces de música electrònica utilitzant principalment Pure Data. Al març del 2009, el segell Bourbaki li va publicar 3 rèquiems Rouges, i a l'octubre del 2009, el segell Hazard Records li ha publicat Larves bleues, cds que es poden descarregar gratuïtament a la xarxa. Ha realitzat vídeos experimentals amb Josep M. Jordana i Nicolas Ferrier. També és "inventor" de nous formats sonors i visuals com el Festival Minúscul, presentat a Madrid a l’Experimentaclub 2005 i 2006.

JOSEP M. JORDANA


Barcelona, 1959. Realitzador independent en vídeo i cine, treballa la videocreació, la videoinstal·lació, la ficció, el documental de creació i participa en espectacles audiovisuals. Col·labora com a realitzador, operador de càmera i editor free-lance amb artistes, músics, poetes i altres realitzadors, i també executa treballs d'encàrrec. És cofundador de l'equip videogràfic Habitual Video Team.

presentació


En aquesta sessió presentem tres treballs fruit de la col·laboració entre Léos Ator i Josep M. Jordana.
Ror / s / chach # 1 és el vídeo inicial d’una sèrie inspirada en el test de Rorschach. Aquest test és una tècnica de psicodiagnòstic creat per Hermann Rorschach (1884-1922), que es fa servir principalment per avaluar la personalitat. Consisteix en una sèrie de làmines amb taques de tinta, que es caracteritzen per la seva ambigüitat i falta d'estructuració. El psicòleg demana la interpretació als pacients per poder establir hipòtesis.
Els altres dos (Yu i Tu) formen part d’una sèrie en procés d’elaboració dedicada als cinc elements xinesos tradicionals (aigua, terra, foc, metall i fusta).
Aquests tres vídeos compten amb l’actuació imprescindible de Sun Yungchu.
A més, es completa la sessió amb Tótem, el darrer treball en solitari de Léos Ator que és el número 2 de la sèrie Ror / s / chach.

Ror / s / chach # 1_2008_21 min

de LA & JMJ

El procés d’elaboració del vídeo està basat en la improvisació a partir d’associacions d’idees. El vídeo s’estructura a partir de cicles de repetició associats entre ells, de manera que cada cicle ofereix diverses possibilitats de continuïtat, com un arbre al qual es van tallant branques i anul·lant alternatives. La narració està teixida per la repetició i l’anul·lació. L’espectador és qui ha de donar el seu últim sentit a les imatges.

Yu (Lluvia)_2009_11 min

de LA & JMJ

Yu significa pluja en xinès. La protagonista balla lentament, el seu cos invoca la pluja a través d’un ritual on s’abandona a l’espera. Tu (Tierra)_2009_12 min

Tu (Tierra)_2009_12 min

de LA & JMJ
Tu vol dir terra en xinès. La narració de l’obsessió d’una dona que sent envaïda casa seva per petits sorolls. Una lluita, un gest repetit fins a la saturació. Amb banda sonora d’Alfredo Costa Monteiro.

Tótem ( Ror / s / chach # 2 )_2009_5:33 min

de LA

Tótem és un vídeo de por, metafísic i abstracte. L'estètica de Tótem s'inspira en el test de Rorschach. En aquest cas, el vídeo és una invocació... a la malignitat.


 DESEMBRE  DICIEMBRE  DECEMBER
★ 2, 3, 4, 5   i   9, 10, 11, 12  ★

JORDI VILCHES - CIA. LA FAMILY ART PRODUCTIONS

“Últim dia a la terra”


ESTRENA a BCN

noves dramatúrgies/ 10€// socis 8€
nuevas dramaturgias //10// socios 8€
new drama// 10 € //members 8 €


HORARIS ESPECTACLE
DIJOUS  A DISSABTE: 21:00 H
DIUMENGE: 20:00 H

HORARIOS ESPECTACULO
JUEVES  A SABADO: 21:00 H
DOMINGO: 20:00 H

SCHEDULES SHOW
THURSDAY  TO SATURDAY: 21:00 H
SUNDAY: 20:00 H

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com

 






Creació i interpretació: Jordi Vilches i Martí Gallén
Dramatúrgia: Jordi Vilches, Martí Gallén
Poesia: Pau Gener
Escenografía i decorats: Jordi Planas, Alberto “Pacco” Pastore, Roser Batista
Música original: Martí Gallén, Jordi Vilches
Audiovisual: Rodrigo Fiallega
Art de l'audiovisual: Roser Batista
So de l'audiovisual: Andrea Ainsa
Audiovisuals: Hugo Barbosa, Ramón Calduch
Foto fixa: Eddie Valente
Producción executiva: Gabriela Maldonado, Ingride Santos

Coprodüit per:
Antic Teatre / Adriantic (Barcelona)
EL CANAL Centre d'Arts Escèniques Salt (Girona)

Amb el suport:
Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA)


www.ultimdiaalaterra.blogspot.com

Per què faig això i no una altra cosa.

El món és profundament avorrit. Tenint en compte les expectatives que tenia depositades en el nostre planeta i en la nostra societat, la decepció és gegant, absoluta i inabastable. La necessitat de fotre el camp ben lluny d’aquí és diària, fins a tal punt que s’està començant a convertir en una rutina asfixiant. Molts dies m’aixeco als matins I no tinc cap ganes de veure a ningú. Tot això em consumeix de tal manera, que ni l’Índia, ni l’Àfrica ni les antípodes són horitzons prou llunyans per satisfer el cuc que crema dins meu i que em demana dia sí i dia també que foti el camp ben lluny de la podridura generalitzada.

Quan has exhaurit el planeta en què habites, quan ja no hi ha cap altra frontera, quan ja no t’atreveixes a mirar cap endavant, només et queda una opció: mirar cap al cel i creure que hi ha alguna cosa enllà de les estrelles, els planetes i els cometes que giren al nostre voltant. És per això que he decidit muntar aquest espectacle. Es titula “Últim dia a la Terra”, i pretén d’imaginar com serien els meus últims minuts a la Terra abans d’emprendre un viatge sideral cap a les estrelles. Amb l‘ajuda del meu amic Martí Gallén he construït un coet que em permetrà foradar l’atmosfera i fotre el camp ben lluny d’aquí, en un lloc on per fi, pugui ser lliure. Un lloc on començar de nou.

Duc el teatre a la sang, o al cap, o ves a saber on. Quan sóc fora de casa, tan sigui per feina o per lleure, sempre porto una llibreta a sobre on hi escric possibles obres de teatre, idees i algunes de les coses que em passen diàriament (tot i que sempre intento exagerar una mica). Últim dia a la terra serà el primer d’aquests esbossos escrits amb rotuladors de colors sobre paper quadriculat que acabarà representant-se dalt d’un escenari. M’omple d’alegria tornar al teatre, el lloc que em va veure néixer com a actor, amb aquesta primera peça teatral tan peculiar i especial per mi. Espero que tot surti bé.

L’espectacle és a punt de començar, bona nit a tothom.

Jordi Vilches Puigdemont, Salt, 1979.

Porqué hago esto y no otra cosa.

El mundo es profundamente aburrido. Teniendo en cuenta las expectativas que tenía puestas en nuestro planeta y en nuestra sociedad, la decepción es gigante, absoluta e inabarcable. La necesidad que tengo de pirarme bien lejos de aquí es diaria, hasta el punto que se está empezando a convertir en una rutina asfixiante. Muchos días me levanto por las mañanas y no tengo ningún tipo de ganas de ver a nadie. Todo esto me consume de tal manera, que ni la India, ni África ni las antípodas son horizontes suficientemente lejanos para satisfacer el gusano que quema dentro de mí y que me pide día sí día también que me vaya bien lejos de la podridura generalizada.

Cuando has consumido el planeta en el que habitas, cuando ya no hay ninguna otra frontera, cuando ya no te atreves a mirar hacia adelante, solo te queda una opción: mirar hacia el cielo i creer que hay alguna cosa más allá de las estrellas, los planetas y los cometas que giran a nuestro alrededor. Por eso he decidido de montar este espectáculo. Se titula “Últim dia a la Terra”, y pretende imaginar como serían mis últimos minutos en la Tierra antes de emprender un viaje sideral hacia las estrellas. Con la ayudade mi amigo Martí Gallén he construido un cohete que me permitirá agujerear la atmósfera e ir a tomar por el culo bien lejos de aquí, en un lugar en el que, por fín, pueda ser libre. Un lugar en el que comenzar de nuevo.

Llevo el teatro en la sangre, o en la cabeza, o vete a saber dónde. Cuando estoy fuera de casa, ya sea por trabajo o por ocio, siempre llevo una libreta encima en la que escribo posibles obras de teatro, ideas y algunas de las cosas que me pasan a diario (aunque siempre procuro exagerar un poco). “Últim dia a la terra” será el primero de estos esbozos escritos con rotuladores de colores sobre papel cuadriculado que acabará representándose encima de un escenario. Me llena de alegría volver al teatro, el lugar que me vió nacer como actor, con esta primera pieza teatral tan peculiar y especial para mí. Espero que todo salga bién.

El espectáculo está a punto de empezar, buenas noches a todo el mundo.

Jordi Vilches Puigdemont, Salt, 1979.

Why am I doing this and not something else.

The world is completely boring. Looking backwards to the expectations I had put on our planet and our society, the disappointment is huge, absolute and unattainable. The need of getting the fuck away from here is daily, even it’s starting to become a suffocating routine. Many days I wake up in the morning and I have no desire to see anyone. All this stuff consumes me in a way that neither India or Africa or the Antipodes are far enough horizons to satisfy the worm that burns inside of me and who’s asking me day by day to get the hell out of the generalized rottenness.

When you have exhausted the world where you live, when there’s no further borders, when you no longer dare to look forward, there’s only one option: to look to the sky and believe that there’s something else beyond the stars, the planets and comets that roam around us. That’s why I’ve decided to prepare this show. It’s intitled “Últim dia a la Terra” (Last Day on Earth), and it tries to imagine how would be my last minutes on Earth before hitting an astral journey to the stars. With my friend Martí Gallén’s help I built a rocket that will allow me to pierce the atmosphere and get the hell away from here, in a place where, finally, I can be free.

Theather runs through my veins, on my head, or who knows where. When I’m far away frome home, whether for work or leisure, I always carry a notebook. In this notebook I use to write about possible plays, ideas that come through my head and some of the stuff that happens to me in the day by day (although I’m always trying to exagerate things a little bit). “Últim dia a la Terra” (“Last Day on Earth”) will be the first of these sketches written with colored markers on paper grid that will end on a theater stage. It makes me very glad coming back to theater, the place I was born as an actor, with this first play so unique and special for me. I hope everything will be fine.

The show is about to start, good night everybody.

Jordi Vilches Puigdemont, Salt, 1979.


DIVENDRES  3 DESEMBRE     VIERNES  3 DICIEMBRE      FRIDAY  3 DECEMBER

CAPITALISMO GORE
de Sayak Valencia Triana

“presentació del llibre”

editorial MELUSINA


Amb la presència del col·lectiu VideArmsIdea
pren-te una copa amb: Sayak Valencia Triana
A la terrassa de l’Antic Teatre


HORARIS DIVENDRES : 18:30

HORARIOS VIERNES: 18:30

SCHEDULES FRIDAY: 18:30

 





No fa molt, en un diari mexicà va aparèixer una vinyeta en què es veia el diable molt preocupat, xerrant amb un company per la situació de violència que pateix el país. «Durant dècades», venia a dir, «vam témer que colombianizara Mèxic, ara el que ens fa por és que es mexicanice l'infern ...».

SAYAKA VALÈNCIA TRIANA (Tijuana, Mèxic, 1980) Filòsofa, poeta, assagista i exhibicionista performàtica, és Doctora Europea en Filosofia, Teoria i Crítica Feminista. És co-fundadora del Interdisciplinari La Línia, grup feminista que, des de l'any 2002, a través de l'escriptura, la teoria, la producció editorial, l'art audiovisual, l'acció en espai públic i la performance fa una exploració crítica del procés escriptural i artístic en l'àrea binacional entre Tijuana (MX) / San Diego (CA) i també a Madrid i Nova York.  

No hace mucho, en un periódico mexicano apareció una viñeta en la que se veía al diablo muy preocupado, charlando con un colega por la situación de violencia que sufre el país. «Durante décadas», venía a decir, «temimos que se colombianizara México, ahora lo que nos da miedo es que se mexicanice el infierno...».

SAYAK VALENCIA TRIANA (Tijuana, México, 1980) Filósofa, poeta, ensayista y exhibicionista performática, es Doctora Europea en Filosofía, Teoría y Crítica Feminista. Es co-fundadora del Interdisciplinario La Línea, grupo feminista que, desde el año 2002, a través de la escritura, la teoría, la producción editorial, el arte audiovisual, la acción en espacio público y el performance hace una exploración crítica del proceso escritural y artístico en el área binacional entre Tijuana (MX)/San Diego (CA) y también en Madrid y Nueva York.

 Not long ago, in a Mexican newspaper appeared a cartoon in which the devil looked very worried while he talked with a colleague about the violence afflicting the country. «For decades», he said, «we feared that Mexico would turn into Colombia, now what we fear is that Hell ... will become Mexico».

VALENCIA SAYAKA TRIANA (Tijuana, Mexico, 1980) Philosopher, poet, nonfiction writer and performer, is European Doctor of Philosophy, Feminist Theory and Criticism. In 2002 she co-foundes the Interdisciplinary Line, a feminist group, whose aim is, through writing, theory, publishing, media art, action in public space and performance, to make a critical exploration of the scriptural process and art in the area binational Tijuana (MX) / San Diego (CA) and also in Madrid and New York.


DIMECRES  22 DESEMBRE     MIERCOLES  22 DICIEMBRE      WEDNESDAY  22 DECEMBER

THE SCALEXTRIS EXPERIENCE

“Wronk”

ESTRENA


teatre d’humor-clown// 10€// socis 8€
teatro de humor //10€// socios 8€
comic show// 10€ //members 8€


HORARIS ESPECTACLE
DIMECRES: 21:00 H

HORARIOS ESPECTACULO
MIERCOLES: 21:00 H

SCHEDULES SHOW
WEDNESDAY: 21:00 H

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com

 






Direcció Artística: Michel Dallaire
Intèrprets: David Gol i Miner Montell
Assesorament artístic: Joan Montanyés "Monti", Peter Gadish, Sergi Faustino
Disseny d'automatismes: Carles i Marc Gol
Assesorament sonor: Josep Maria Baldomà

Co producció:
- Antic Teatre / Adriantic (Barcelona),
- Nuestros otros trabajos


Suport:
- Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA),

- La companyia The Scalextris Experience ha estat una de les companyies seleccionades pel programa de residències 2010 de La Central del Circ de Barcelona. La residència ha estat organitzada conjuntament amb Le Samovar de París, un teatre totalment dedicat al pallasso. (París).

"Wronk" sorgeix d'una lliure interpretació de l'onomatopeia del so que emet el sistema operatiu "Windows" en assenyalar certes alertes (critical stop.wav). Així mateix "wronk" és "wrong" mal escrit. Que tenen en comú un elefant amb tutú a la secció de pisa i dos ximples amb públic? Com diria el, entre altres coses, gran dramaturg Mauro Entrialgo: estem perpetrant una nova barrabassada cultural. Al món del pallasso les formes poden canviar, però no el fons... El repte és mantenir el seu esperit i dotar-lo d'elements innovadors: un nou brou de cultiu per als vells artificis.

Estem en residència a l'Antic Teatre. Ell ens alberga i protegeix per crear semblant barbàrie i en ell experimentem amb telecomandaments, nata, kits Velleman, gerros horteras, iPhone i altres per donar-li forma. Pot ser que si algun dia esteu prenent un cafè per aquí us convidem a un "passi control".

No temeu: realment som els quasi innocus David Gol i Miner Montell, The Scalextris Experience, pallassos des de fa més de 16 anys i mig, alumnes avantatjats (de vegades només per un morro) de Michel Dallaire, Berty Tobias, Peter Gadish... expallassos de la Cia. Los Galindos amb la que se'ns va poder veure a Holanda, Brasil, Regne Unit, Suïssa, Canadà... a més d'a Sangüesa, Badajoz i Sabadell i directors, l'un o l'altre, d'espectacles com Perlas i Plumas (Los Gingers), Locomotivo (Solo Manolo), Klassix Clowns (Monti & Cia), La família Ramirez i Boni...  

“Wronk” surge de una libre interpretación de la onomatopeya del sonido que emite el sistema operativo “Windows” al señalar ciertas alertas (critical stop.wav). Asimismo “wronk” es “wrong” mal escrito. ¿Que tienen en común un elefante con tutú en la sección de loza y dos tontos con público? Como diría el, entre otras cosas, gran dramaturgo Mauro Entrialgo: estamos perpetrando una nueva gamberrada cultural. En el mundo del payaso las formas pueden cambiar, pero no el fondo... El reto es mantener su espíritu y dotarlo de elementos innovadores: un nuevo caldo de cultivo para los viejos artificios.

Estamos en residencia en el Antic Teatre. Él nos cobija y arropa para crear semejante tropelía y en él experimentamos con telemandos, nata, kits Velleman, jarrones horteras, iPhone y demás para darle forma. Puede que si algún día estáis tomando un café por aquí os invitemos a un “pase control”.

No temáis: realmente somos los quasi inofensivos David Gol y Miner Montell, The Scalextris Experience, payasos desde hace más de 16 años y medio, alumnos aventajados (a veces solo por un hocico) de Michel Dallaire, Berty Tobias, Peter Gadish… Ex payasos de las cias. Tilt!, Cous Cous Clown o Los Galindos con la que se nos pudo ver en Holanda, Brasil, Reino Unido, Suiza, Canadá… además de en Sangüesa, Badajoz y Sabadell y directores, el uno o el otro, de espectáculos como Perlas y Plumas (Los Gingers), Locomotivo (Solo Manolo), Klassix Clowns (Monti & Cia), La familia Ramirez y Boni…

"Wronk" arises from a free interpretation of the onomatopoeia of the sound emitted by the operating system "Windows" to point out some alerts (critical stop.wav). Also "wronk" is "wrong" misspelt. What does an elephant in a tutu standing in the kitchenware section and two fools standing in front of an audience have in common? As the great playwright Mauro Entrialgo would say: we are perpetrating a new cultural vandalism. In the world of clown, forms may change, but not it’s essence... The challenge is to maintain the clown’s spirit and give him innovative elements: a new breeding ground for old tricks.

We are artists in residence at the Antic Teatre. The Antic shelters us and keeps us warm so that we can create and experiment with remote controls, cream, Velleman kits, tacky vases, iPhones and others.If you are having a coffee around here one day, your more than welcome to "check up on us".

Fear not: really, we’re nearly harmless. We’re just David Gol and Miner Montell: The Scalextris Experience, clowns for over 16 and a half years, advanced students (sometimes only by a nose) of Michel Dallaire, Berty Tobias, Peter Gadish ... Ex clowns from Tilt!, Cous Cous Clown or Los Galindos with which we were seen in Holland, Brazil, United Kingdom, Switzerland, Canada ... in addition to Sangüesa, Badajoz and Sabadell. Either one of us has also directed shows including: Perlas y plumas (Los Gingers), Locomotivo (Solo Manolo), Klassix Clowns (Monti & Cia), La familia Ramirez i Boni...  


TARDOR 2010  OTOÑO 2010   AUTUMN 2010★ 

JERONIMO SACASAS DUQUE

EXPOSICIÓ D’ESCULTURA

EXPOSICION DE ESCULTURA

SCULPTURE EXHIBITION

Entrada Gratuita
Free Entrance


 







Aquesta exposició, és una mostra de la recerca d'un llenguatge expressiu, en el que mitjançant l'experimentació amb diferents materials poder expressar sentiments, l'esclavitud del cos i de l'ànima, l'angoixa dels crits silenciosos i la incertesa del perquè. El pes que suposa aquestes preguntes al llarg de les nostres vides.

Esta exposición, es una muestra de la búsqueda  de un lenguaje expresivo, en el  que mediante la experimentación con los diferentes materiales poder expresar sentimientos, la esclavitud del cuerpo y del alma, la angustia  de los gritos silenciosos   , la incertidumbre del como, para que  y por que. El peso que supone estas preguntas a lo largo de nuestras vidas.

This exhibition is an example of the search for an expressive language which, through experimentation with different materials, is able to express feelings, the enslavement of the body and the soul, the anquish of silent screams, the uncertainty of the how and the why. The weight of these questions lasts throughout our lives.

 ENTRENAMENTS  ENTRENAMIENTOS  TRAININGS
 ENTRENAMENTS DIMARTS   ENTRENAMIENTOS MARTES   TRAININGS TUESDAY

EL COS DE LA VEU
amb Victor Turull

Unir la duplicitat veu-respiraçió. Reconeixer la multiplicitat de la nostra veu i utilitzar-la. La veu ens porta fácilment a espais interiors creatius, emocionalment creatius.

Desde col·locacions corporals basades en la Bioenergía potenciarem la projecció de la veu. Ens endinsarem a la escolta del sò i del silenci.

Aquest es un treball energètic poderós que ens ajuda a afinar el nostre cos a través de la veu. La veu, també, com a netejador energètic del cos.

Víctor Turull es creador escènic, terapeuta de sò, especialista en medicina tradicional africana.


Horaris
Dimarts de 10 a 12 h
Preus: 60€ al mes
CONTACTE:
biovoz@victorturull.org →
615 135 853

EL CUERPO DE LA VOZ
con Victor Turull

Unir la duplicidad voz-respiración. Reconocer la multiplicidad de nuestra voz y utilizarla. La voz nos lleva fácilmente a espacios interiores creativos, emocionalmente creativos.

Desde colocaciones corporales basadas en la Bioenergía potenciaremos la proyección de la voz y entraremos en la escucha del sonido y del silencio.

Este es un trabajo energético poderoso que nos ayuda a afinar nuestro cuerpo a través de la voz. La voz, también, como limpiador energético del cuerpo.

Víctor Turull es creador escénico, terapeuta de sonido, especialista en medicina tradicional africana.


Horarios
Martes de 10 a 12 h
Precio: 60€ al mes
CONTACTO:
biovoz@victorturull.org →
615 135 853

THE VOICE’S BODY
with Victor Turull

To link both voice and breathing, to better recognize the multiplicity of our own voice and make a good use of it. Voice easily takes us to inner creative spaces, emotionally creative.

Through body positions based in bioenergy we will get further potential of the voices projection. We will pay attention to silences also.

This is a strong energy strength that will help us tone our body through voice and make a good use of it as a clean-up.

Victor Turull is a scene artist, sound therapist and specialist in traditional African medicine.


Time Schedules
Tuesday from 10 am to 12pm
Price: 60€ in a month
CONTACT:
biovoz@victorturull.org →
615 135 853


 RECOMENDAMOS

LIBRE COMUNIDAD ESCENICA
www.tea-tron.com →


Una revisió de les polítiques culturals de la Generalitat de Catalunya
www.menoslobos.org →


Los medios por los cuales los artistas producen su trabajo actualmente
miotrotrabajo.wordpress.com →


logotipos patrocinadores c. Verdaguer i Callís 12 · BCN · tel. 93 315 23 54 · anticteatre@anticteatre.com · www.anticteatre.com

Subvencionat i patrocinat per
logotipos patrocinadores

Antic Teatre és membre i treballa en xarxa amb: / Antic Teatre es miembro y trabaja en red con: / Antic Teatre is a member and networking with:
logotipos newtwork

Col.laboradors / Colaboradores / Collaborators
logotipos colaboradores