Que passa quan les imatges de la pel·lícula són produïdes en la ment de l’espectador i es tornen incontrolables per qui intenta crear-les?
Parallax, és una peli en directe, una coreografia per a llum i so i muntatge.
Parteix de la història sobre el pont inexistent de la província de Farim (Guiné-Bissau) als 70, on la ficció es barrejava amb la realitat a través de la veu d’una locutora de ràdio a qui anomenaven María Turra i l’intent de João C. de volar la seu de la ràdio. El pont de Farim s’enfonsa constantment. Comença la pel·lícula. Quelcom inquietant emergeix de l’obscuritat…
Silvia Zayas (León, 1978). Treballa amb els límits de les arts escèniques, el vídeo i la coreografia expandida. Actualment indaga formes de traslladar el llenguatge fílmic documental a diferents dispositius performatius.
Entre algunes de les seves peces trobem: Ballets Roses (2012), São Tomé Revisitado, beca de Creació Artística MUSAC (2011) estrenado en Escena Contemporánea, Madrid (2012) en col·laboració amb Isabel Serra i Parallax (2016). Col·labora amb diferents artistes i col·lectius com Declinación Magnética; El desenterrador de Sofía Asensio, Alejandra Pombo, o Chus Domínguez i Nilo Gallego en el projecte expositiu-laboratori per a les arts en viu Laboratorio 987 (2012-2013), MUSAC. Durant el 2017-2018 treballa a Jumping scales, un nou treball d’investigació en residència recolzat per Matadero-Madrid.