Mandonguilles de frenillo és la nova tombarella mística de Roger Pelàez, acompanyat per la seva dissortada ombra. Una reflexió de l’actualitat en clau de mal humor que no permet desxifrar res perquè ni tan sols arriba a reflexió. Esgarips, xiscles, insults, travetes, trampes de la ment, trucs psicològics bergmanians, rondalles, arts endevinatòries, cants mongols, prerefredaments… Tot s’hi val en aquesta estúpida carrera que una entitat no-magmàtica recorre cap a l’engolidor no res.
Roger Pelàez fa molts anys que està intentant que no es noti que ell ja nota que la gent nota que els està intentant prendre el pèl. El pèl i la cartera. La cartera i l’ànima. L’ànima i l’opinió. L’opinió i el caràcter. Roger Pelàez porta la meitat de la seva vida entrenant-se en diferents formats i diferents disciplines per anorrear, trinxar i desclassificar l’ànima humana.
Com Tolstói, però al revés.
