“Orama” vol ser una barreja “imposible” en un escenari de fantasia, sentit de l’humor i un toc d’esperança. Una desfilada progressiva cap a la capacitat de transformació i el crescendo. Ens acostarem al drama del desarrelament, al qual ens ha portat la societat actual, en el qual la solitud, la indefensió i el buit apareixen com els seus principals trets d’identitat.
Internet i les xarxes socials, presents en la nostra quotidianitat, ara ens envadeixen i es constitueixen en la (pràcticament) única via de connexió amb l’exterior. Actualment hem comprovat que no necessitem el cos gairebé per a res, ni tan sols per al desig i amb prou feines per a treballar. Quin serà l’impacte específic i l’empremta que les noves tecnologies deixaran en l’essència i sensibilitat de l’ésser humà? Al cos, que fins ara definia la nostra humanitat i sobre la qual es basa la condició d’homínids, quin destí li espera?
D’altra banda, podem considerar que la situació de les societats s’assemblen, cada vegada més, a aquests “no llocs”, on l’individu, encara en el seu propi territori, es troba cada vegada més desplaçat, més estrany. Vivim movent-nos entre “sales d’espera” envoltades d’imatges que evoquen llocs paradisíacs als quals la gran majoria de les persones mai coneixeran. “No llocs” als quals la multitud mai podrà accedir. Cap a on ens dirigim, doncs, individual i col·lectivament?
Raquel Gualtero Soriano es va graduar en dansa contemporània a l’escola Theater School / Higher School of Arts d’Amsterdam el 2005. Un any després va rebre la beca danceWEB, part del festival ImPulsTanz a Viena. Com a ballarina ha treballat internacionalment amb companyies com Scottish Dance Theater, Fabulous Beast Dance Theater, Romeo Castellucci, entre d’altres, així com a nivell nacional amb directors com Àngels Margarit, Àlex Rigola, Pere Faura, entre molts d’altres. Com a autora, va debutar el 2005 amb la seva peça “Blanco”, que va formar part del reconegut ITs International Theater School Festival. La seva obra “Persona” va guanyar el premi Injuve 2011 a la creació jove. “Brut”, “Nua” i “Amaro” completen la seva trajectòria com a coreògrafa. Enguany ha començat una nova col·laboració amb Raquel Klein, juntes son “La rebelión de las aburridas”. “Orama” és una peça coproduïda per Antic Teatre que s’estrenarà a finals de juny.
