La història de la raó comença en una nit d’al·lucinacions. Com fer un projecte desfent-lo? Cinquè moviment d’un viatge incert. Per on va començar i per on està anant. Estudi viu de la memòria d’uns cossos, del passat, l’escena i el públic. Com explicar alguna cosa perquè no sigui el relat del que ja va passar, sinó del que està passant i del que ens podria estar passant? Com convertir un relat en una celebració sostinguda al llarg de tres dies? Com fer del que ja hem viscut, de la nostra història, famílies i tribus, un lloc de desconeixement i desig? Com crear la història amb els somnis?
Dia 1. Celebrar el pas del temps.
Dia 2. Celebrar la pèrdua de l’origen i les identitats.
Dia 3. Celebrar allò públic.
Agrair a totes i tots els que ens ajudaran durant aquests tres dies a celebrar el que ja hem estat, també el que no hem estat, però serem; a desarxivar orígens i pors, a desarxivar la performance i la teoria, l’art contemporani, la història i nosaltres mateixos. I de forma especial, per a aquesta ocasió, agrair la col·laboració de Kurt Cobain, Andrés Calamaro i el Palau de la Música, de René Descartes i les seves al·lucinacions, de Sant Giorgio Agamben, els gnòstics i l’Averroisme, de Leopoldo María Panero, John Berger i tots els morts en general i del públic en particular. Us esperem.
El capitalisme el fem entre totes. PARTICIPA!
Juan Navarro treballa durant els anys 90 amb companyies i directors com Anita Saij, Theater Dance Lab (Copenhagen), La Fura dels Baus, Einstürzende Neubauten (Berlín), Roger Bernat i General Elèctrica (BCN), Sara Molina (Sevilla) i Marta Galán (BCN). Des de l’any 2000 es converteix en aliat habitual de Rodrigo García i La Carnicería Teatro. Entre el 2014 i el 2017 forma part del projecte Humain trop Humain al Centre Dramatique National de Montpellier, dirigit per Rodrigo García. Ha dirigit Tala, una adaptació de la novel·la homónima de Thomas Bernhard, a més d’espectacles de creació contemporània com Fiestas Populares, Agrio Beso, Baby, Nancy Spungen, Pequeño preludio (Inmortal), No-one is an island i El Bosque, entre altres.
Óscar Cornago ve del camp de la recerca teòrica en Ciències Humanes i Socials. El seu treball, desenvolupat des del Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Madrid, està especialitzat en arts escèniques, estètica, art públic i teoria comparada dels mitjans. Forma part de l’equip de recerca ARTEA i és autor de nombroses publicacions. Ha impartit cursos i conferències per Llatinoamèrica i Europa, i comissariat projectes, trobades i seminaris en col·laboració amb artistes i plataformes de creació al voltant de la idea de teatralitat i comunitat, economía de les practiques artístiques, arxiu i memòria, arts i entorns públics.
Entre els seus últims treballs trobem Ensayos de teoría escénica. Teatralidad, público y democracia, o els volums col·lectius com O teatro como experiência pública, Hacernos un mundo. Ficciones colectivas i Conversar, habitar. Perspectivas críticas sobre la idea de participación.
