2-5 juny 2022

JORGE ALBUERNE / ZIRKUS FRAK

INDOMABLE

ESTRENA
Dijous 2 de juny a les 20:00
Divendres 3 de juny a les 20:00
Dissabte 4 de juny a les 20:00
Diumenge 5 de juny a les 20:00
Durada: 60 min
Entrades: 12 euros ONLINE // 15 euros TAQUILLA
Comprar
entrades

hibridacions escèniques des del circ bastard

Idea, creació i interpretació: Jorge Albuerne Juanco

Acompanyament i feedbacks: Jose Luís Redondo

Espai Sonor: Jorge Albuerne Juanco (sobre extractes d’interpretacions d’Eugene Cicero, Frank Sinatra i diversos documents sonors d’entrevistes a gent indesitjable)

Textos: Jorge Albuerne Juanco, J. Sanchís Sinisterra, Hakim Bei, S. Sontag, J. Berger, R. Juarroz, etc.

Vídeo: Extractes de “Cool hand Luke” (La llegenda de l’indomable) de Stuart Rosenberg.

Il·luminació: Jorge Albuerne Juanco i altres.

Vestuari: Jorge Albuerne Juanco

Suport a la creació: Artesorio (Mataró), Antic Teatre (Barcelona).

Agraïments: JoseLuís Redondo, Maria Ibarretxe, Emiliano Ron, Oriol Escorsell, Ivan Tomasevic, Nicoletta Battaglia, Semolina Tomic, Grisel Salgado, Artesorio (Mataró), Antic Teatre (Barcelona) i L’Ateneu Popular 9 Barris (Barcelona)… al carrer, al barret i a tanta bona gent que em dona suport i no necessita sortir als programes de mà.

#zirkusfrak
#indomable
#circobastardo

«Hay gentes radicalmente fronterizas. Habiten donde habiten, su paisaje interior se abre siempre sobre un horizonte foráneo. Viven en un perpetuo vaivén que ningún sedentarismo ocasional mitiga y, además de la propia, hablan algunas lenguas extranjeras. Se trata, generalmente, de aventureros frustrados, de exploradores más o menos inquietos que, sin renegar de sus orígenes, los olvidan a veces. No debe confundírseles con los conquistadores. Ni con los colonos. Es obvio que ni llevan banderas ni acarrean arados. Raramente prosperan o son enaltecidos.»

José Sanchís Sinisterra, Manifiesto (latente) del Teatro Fronterizo

Hem lliurat la nostra ràbia
Hem perdut la possibilitat d’enfurismar
per un sofà
per un sopar calent
per uns minuts de companyia
Hem claudicat davant del gegant de la mobilitat insostenible,
del treball precari,
de les relacions instantànies.
Hem demanat perdó sense merèixer-ho,
sense gens ni mica d’orgull.
Hem caigut a la nostàlgia de nosaltres mateixos.
Hem deixat caure (nostra) el cap pel barranc com si fossin escombraries. (acotar el cap, mirar cap a un altre costat, assentit, consentit)
Hem permès el plor,
l’angoixa,
el desassossec dels més vulnerables…
I tot i així ens creiem en possessió de la veritat absoluta i triomfal,
una veritat sense oponent,
unidireccional,
anodina,
asèptica,
condicional.
I a mi, per diferenciar-me de “aquest” nosaltres,
a mi m’aniria bé un descans,
abans de morir,
de morir en mi mateix,
de morir, de morir, de morir…
Donaria tant per una mica d’amor i de carn!!!
Que qualsevol silenci em sembla(ria) el paradís.

Jorge Albuerne, …els plecs de la soledat


Jorge Albuerne

Neix a Oviedo (Astúries) un any abans de la mort del dictador.

Es llicencia en Belles Arts per la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU) a l’especialitat d’Escultura i Ceràmica. Ha dedicat aquests darrers vint anys a formar-se, crear i acompanyar/dirigir projectes en l’àmbit de les arts escèniques, utilitzant recursos de la dansa, el circ, les arts plàstiques i l’escriptura. Actualment resideix a Barcelona, des d’on reparteix el seu temps entre Mèxic i Argentina com a creador intèrpret.

Subscriviu-vos a la nostra newsletter