Sessió 8
JAVIER PEÑAFIEL
Javier Peñafiel (Zaragoza, 1964) prefereix treballar en projectes de llarga durada com egolactante (1997-2007), agencia de intervención en la sentimentalidad (1997-2001) o el més recent Latido antecedente (2009-2013) – llibres i quaderns ampliats en collage multimèdia i lectures dramatitzades-.
Des de 1997 ha produït i editat: Escritorio, Mera coincidencia, Os acasos convenientes, Agenda de caducidad de los tiempos drásticos (28 Bienal de São Paulo), Locución Merkel Bachelet. Els seus llibres i publicacions Conquista básica, te vuelvo a pedir que te definas; CRU006 o No todo tanto (Fine Arts Unternehmen), estan vinculats sempre a projectes.
Ha escrit obres de teatre per a vídeo com Tragedia de las corporaciones. Ignorancia (2000), Voz contraria (2009) i Palacio polifonía (2010).
La seva prioritat des de 2010, és, realitzar mostres de dibuix especifiques, produïdes viatjant mitjançant residències i al que anomena Confedramas, propostes híbrides de veu i text, amb el vídeo com un dispositiu parateatral.
Presentació
Plantejo aquesta projecció com una sessió de comunicació d’alguns treballs poc o gens coneguts a Barcelona i també com una sessió de treball col·lectiu. Serà tan important la visualització dels mateixos com la meva posada en escena de les preocupacions que els va donar origen o motiu.
| PRIMERA PART
Començarem amb els videoclips, breus notes referents a la investigació desenvolupada sobre la persona de Ruth Berlau, realitzats al llarg de 2010 entre Valparaiso i Berlín. La investigació va tenir com a part important el tancament, quasi claustrofòbic, durant l’hivern de 2010 a Berlín amb l’actriu Rita Só, que es va encarregar d’”introvertir” la meva fascinació pel personatge polític i per la figura intimidada. |
 |
El archivo de Ruth Berlau, Angela y Michelle adivinadas por Ruth Berlau
2010_2:20 min
El archivo de Ruth Berlau
2010_2:37 min
Pingüinos, pelícanos y cuervos, las acadèmias
2010_2:26 min
La empatía de Diógenes
2010_5 min
Coincidencia en tranvía
2010_2:15 min
La república de los contenidores
2010_2:50 min
Estigmas de digito puntura
2010_2:19 min
De tots aquests treballs, tan sols un d’ells ha estat projectats en la meva exposició a la Joan Prats al 201, titulada Latido antecedente. Es tracta de Estigmas de digito pintura.
També trobo interès a mostrar per primera vegada el treball:
Palacio Polifonía
2009_5:42 min
Realitzat el 2009 al palau del Marqués de Pombal a Lisboa. Aquesta és una reflexió sobre el colonialisme i l’il·lusionisme portuguès. En aquell palau, el 1975, van ser allotjades moltes famílies que van sortir d’Angola i Moçambic.
| SEGONA PART
Té com objecte mostrar el meu treball en dibuix i animació. |
 |
Las respuestas difíciles
2008_6:17 min
Las respuestas difíciles és una de les meves primeres animacions amb dibuixos i veu, és de 2006, però el 2008, van realitzar una versió especial per a la Biennal de São Paulo, que mostro ara. La veu és d’Ana Paula Cohen.
Adivina estos dibujos
2003_3:25 min
Adivina estos dibujos, és el meu primer treball amb Adolf Alcañiz com a editor, obtingut després d’una breu estada a Mèxic DF.
Auditoría de proximidad
2015_15 min
És la meva animació més recent.
| TERCERA PART
Té com objecte mostrar el meu treball en dibuix i animació. |
 |
Agenda do fim dos tempos drásticos
2008_9 min
És el meu treball per a la biennal de São Paulo, no ha estat mostrat a Barcelona més que en conferències i mai de manera completa. En Castellà i portuguès.
| QUARTA PART
Dedicada a les “confedramas”, híbrids de teatre i conferència. Treballs en els que estic ara mateix implicat. |
 |
Perfeccionando muerte
2016_16:04 min
Intensament treballada a partir de la invitació de Diana Padrón i suggerit en el lloc per Ludger Knepper i Pazé Keffer, em vaig tancar amb Adolf Alcañiz per revertir el patró funerari en el museu de les carrosses fúnebres de Montjuïc, potser la meva experiència més resistent fins ara contra la necrocultura i l’ontologia de postergar.
Novena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d’autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.
Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació.
Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d’accés públic.
