sessió 6
PERE PORTABELLA
Figueres, 1929. Com a cineasta, Pere Portabella ha mantingut una presència rellevant en l’àmbit del cinema del nostre país durant prop de cinc dècades. Amb la seva productora Films 59, va impulsar algunes de les produccions emblemàtiques del cinema espanyol: Los Golfos de Carlos Saura (1959), El Cochecito de Marco Ferreri (1960) i Viridiana de Luis Buñuel (1961). A través de la mateixa productora i com a realitzador, dirigeix les seves pròpies creacions, conjuminant l’herència de la cultura d’avantguarda amb els llenguatges de ruptura. Les seves pel·lícules Vampir-Cuadecuc (1970) i Umbracle (1972) constitueïxen intervencions radicals en les institucions cinematogràfiques i artístiques.
Un llarg parèntesi, marcat per la seva dedicació a l’àmbit politicoinstitucional durant la transició, transcorre entre Informe General (1976) i la recuperació de la seva pràctica com a cineasta i productor fins al dia d’avui.
L’any 2001 les seves pel·lícules passen a formar part del fons artístic del MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona). El 2002 és convidat com a únic artista espanyol a la Documenta 11 que se celebra a Kassel. El 2003 el Centre George Pompidou de Paris li ret un homenatge i adquireix per al seu fons la pel·lícula Nocturn 29. Filadèlfia, Baltimore, Chicago i Nova York exhibeixen les seves pel·lícules en cicles i exposicions, així com el Festival Internacional de cinema independent de Buenos Aires i la 42a Mostra Internacional del Nou Cinema de Pesaro, que van programar el 2006 diferents retrospectives.
La pel·lícula Die Stille vor Bach (El Silenci abans de Bach) és seleccionada per a la 64a Mostra Internacional d’Art Cinematogràfic de Venècia en la secció Orizzonti, rep diversos premis internacionals i s’estrena en primícia per a Amèrica del Nord a la tardor de 2007 en el MoMA de Nova York formant part de la retrospectiva de la seva obra.
L’estiu del 2008 els quatre curtmetratges sobre Joan Miró realitzats per Pere Portabella durant els anys 70 formen part d’una exposició titulada Miró: Terra, organitzada pel museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. També al 2008, Portabella roda la seva última pel·lícula fins a la data, Mudanza, un homenatge a Federico García Lorca i rep el Premi Nacional de Cinematografia.
També al 2008 el MoMA de Nova York adquireix per al seu fons d’art una còpia de Vampir-Cuadecuc i una de Die Stille vor Bach. I al desembre, s’inaugura l’exposició La mirada Portabella al Museu de l’Empordà de Figueres, amb nou dels seus curtmetratges centrats en les pràctiques artístiques de Joan Miró, Joan Brossa i Carles Santos.
El març de 2009, Pere Portabella és investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El desembre del mateix any, la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma de Mallorca inaugura l’exposició Miró / Portabella. Poètica i transgressió, que fa un recorregut sobre la relació creativa entre els dos artistes. Posteriorment, l’exposició es porta a Girona a La Fontana d’Or, el Centre Cultural de la Caixa de Girona, on es mostra al públic des del maig a l’agost de 2010.
presentació
Pere Portabella presenta tres curtmetratges rodats en diferents èpoques (1968, 1973 i 2008), amb el denominador comú de plasmar tres actes artístics on la desmaterialització de l’art i el qüestionament de l’objecte artístic exerceixen com a actes conceptuals enfront de la plusvàlua i la sacralització del valor de canvi imperant en el món de l’art. Els seus còmplices en aquestes propostes són el pintor Joan Miró, el músic Carles Santos i el poeta Federico García Lorca.
 |
Miró l’altre 1969_16 mm_Color-B/N_15 minAmb motiu de l’exposició Miró Altre organizada pel Col·legi d’Arquitectes de Barcelona l’any 1969, la Junta va proposar a Pere Portabella rodar el que havia de ser el cartell de reclam de l’exposició -pintat pel propi Miró- sobre els vidres exteriors de la planta baixa de l’edifici. A Portabella no li interessava fer simplement un documental testimonial. Va decidir que rodaria si, en acabar l’exposició, el propi Joan Miró l’esborrava ajudat pels serveis de neteja. Joan Miró va acceptar la idea sense dubtar-ho. Es tracta d’un film rodat en absoluta complicitat entre el cineasta i el pintor. |
 |
Acció Santos 1973_color_12 minAcció Santos és un curtmetratge característic del Portabella immers en l’art conceptual i l’autoanàlisi dels llenguatges artístics dels anys setanta. El film es divideix en dos grans segments. El primer, format per un parell de plans fixos del pianista Carles Santos executant el preludi Op. 45 en Do sostingut menor de Frédéric Chopin. El segon, el mostra escoltant la seva pròpia interpretació a través d’uns altaveus fins que es col·loca uns auriculars, de manera que el silenci s’apropia de la pel·lícula i conseqüentment, també de l’audiència present a la sala de cinema. La durada del pla en silenci és la mateixa del preludi. |
 |
Mudanza 2008_color_20 minMudanza respon a una invitació del curador Hans Ulrich Obrist, per intervenir a la Huerta de San Vicente, casa-museu de la família García Lorca a Granada. El film és el resultat del procés de muda de mobles i objectes per tal que el visitant pugui passejar sense obstacles pels espais carregats de sentits i ressonàncies, entre el buit i el silenci del lloc, retinguts per la memòria de l’experiència i el nivell d’exigència del visitant/espectador. Potenciar i fer més evident, i propera, l’absència significativa, tant des del punt de vista emocional com històric, del poeta Federico García Lorca. Amb la col·laboració de la Fundación Federico García Lorca i de la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC), adscrita al Ministeri de Cultura, organitzadors d’Everstill/Siempretodavía a Espanya. |
The heigth season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself. FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance. FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.
Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX, and INFLUX [vídeo a escena], dedicated to audiovisual performing arts.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive.
