sessió 3
RAMON GUIMARAES + JULIÁN PEDRAZA + ANANKÉ PEREIRA & FELIPE ELGUETA
RAMON GUIMARAES
performance
Ramon Guimaraes, Barcelona, 1968. Artista visual, performer i professor que defineix el seu treball com un work in progress. Un espai de creació contínua, en el qual s’expressa i manifesta a partir del cos, la veu i el moviment. On estilitza o exagera la realitat fins a fer visible allò invisible de la nostra societat heteronormativa per posar-la en qüestió. Els sentiments, les emocions i les experiències personals són la matèria primera d’aquesta autoexploració, física, psicològica i emocional a la qual se sotmet. La performance li permet anar més enllà d’allò personal i posicionar-se en allò col·lectiu i universal per intentar entendre qui som.
La identitat, les temàtiques de gènere, així com la interacció física i emocional amb l’espectador han estat presents des de l’inici de la seva trajectòria performativa l’any 1989. Ha realitzat més de cent performances d’acció única i més de vuitanta títols audiovisuals de diferent format: instal·lacions interactives, multipantalla o en format monocanal.
Llicenciat en Belles Arts i Màster en comunicació audiovisual interactiva a la UB, ha exposat i realitzat performances a Matadero (Madrid), La Laboral (Gijón), al MACBA, a la Fundació Joan Miró, a Arts Santa Mònica, Espace Ample, Homesession, Espacio Mutuo i Haimney Gallery entre d’altres, a Barcelona. La seva obra forma part de les col·leccions de la Fundació Vila Casas, de Franco de Toledo (Xile), de Homesession, de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, de la Fundació Joan Brossa i del MACBA, entre d’altres.
JULIÁN PEDRAZA + ANANKÉ PEREIRA & FELIPE ELGUETA
projecció + col·loqui
JULIÁN PEDRAZA
Artista plàstic i videocreador colombià (Bucaramanga, 1982) establert a Barcelona. Després de gairebé una dècada consagrada a la pintura i a la realització d’esdeveniments performatius, dona a llum una sèrie de vídeos experimentals que han format part de diversos festivals internacionals. El seu curtmetratge No nací en el cuerpo equivocado, tenía una idea equivocada de mi cuerpo va ser exhibit a l’International Film Festival of Rotterdam en la seva edició 2020. L’obra de Pedraza s’inspira en temes d’actualitat política i social, en el potencial artístic d’expressions culturals relacionades amb el subdesenvolupament i en el seu intrínsec valor estètic, rescatant de manera irònica els cànons visuals i conceptuals que regeixen aquestes manifestacions.
ANANKÉ PEREIRA
Santiago de Xile, 1990. Cineasta de la Universitat de Xile. Participant de Talent Campus Buenos Aires, Bafici 2017. El 2020 acaba el màster de Muntatge a l’ESCAC. Treballa com a editor a Exploit Lab. Ha dirigit els curtmetratges Escaip (2012) i Snap (2017). Actualment està acabant el seu tercer curtmetratge documental, Vertical (2021), i cursant el màster documental a l’ESCAC.
FELIPE ELGUETA
Santiago de Xile, 1990. Cineasta de la Universitat de Xile. Participant del Talent Campus Buenos Aires, Bafici 2015. Fundador d’Exploit Lab, col·lectiu que desenvolupa treballs sobre internet i no ficció. Els seus tres curtmetratges, Escaip (2012), .gif (2016) i Snap (2017), exploren el vincle entre internet i el cinema. El 2020 finalitza el màster de creació i experimentació cinematogràfica a MasterLav, Madrid. Actualment està desenvolupant el seu primer projecte en cel·luloide per filmar a Barcelona el 2021.
presentació
Una suma d’atzars (i una certa dosi de voluntat) han fet que el 8 de març, Dia internacional de les dones, programem quatre homes que treballen sobre la identitat, el cos, la dona, la comunitat LGTBI+, la memòria col·lectiva i el paper dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.
Presentem You Too, una performance ritual de Ramon Guimaraes perquè no oblidem el maltractament a les dones, seguida de la projecció d’un conjunt de treballs videogràfics de Julián Pedraza amb el nom de Solo creo en el azar, i del multipremiat curtmetratge Snap dels directors xilens Ananké Pereira & Felipe Elgueta.
RAMON GUIMARAES
You Too
videoperformance_2021_15 min
You too s’emmarca dins de la transformació individual cap a una nova masculinitat i se centra en la construcció d’una memòria col·lectiva que de manera ritual i simbòlica ens recordi tots els abusos, maltractaments i desigualtats que han patit i pateixen més de la meitat dels éssers humans d’aquest planeta per haver nascut dones, sentir que ho són o pel simple fet de manifestar i tenir aquesta expressió de gènere. El cos de l’artista és utilitzat com a espai de representació del dolor de tantes dones maltractades al llarg de la història, i el seu cap com a espai participatiu de creació i metàfora d’una memòria col·lectiva, construïda per cada un dels gestos simbòlics de cada un dels assistents, amb la intenció de contribuir a un canvi en la nostra societat que encara maltracta les dones.
JULIÁN PEDRAZA
Solo creo en el azar:
Cintes de VHS, pel·lícules pirates, descàrregues digitals, telenovel·les, videoclips, publicitats… i la tisora de Julián Pedraza. Les connexions narratives que es generen en aquestes obres són el resultat d’una selecció deliberada de material d’arxiu, però al mateix temps producte d’un involuntari esdevenir en el qual l’atzar crea sentits insospitats. Tragèdia, comèdia i erotisme, tot aquí barrejat en un còctel subdesenvolupat.
JULIÁN PEDRAZA
No nací en el cuerpo equivocado tenía una idea equivocada de mi cuerpo
2018_7:35 min
Com ha influït la televisió en la formació de la nostra identitat individual i col·lectiva? Són els melodrames televisius en realitat l’antítesi de l’educació sentimental? La veritable moral mediàtica es desvela aquí, en un zàping contracultural que de manera simultània trenca i teixeix cànons i clixés que imperen en les nostres societats, on encara avui és difícil trobar un espai per a la diversitat.
JULIÁN PEDRAZA
Salomé, quiero ser el diablo
2017_1:20 min_videoclip
“El cos és el temple on la natura demana ser venerada”, Marquès de Sade
JULIÁN PEDRAZA
Regina Enrejada
2019_6:40 min
“Regina 11” és el pseudònim de Regina Betancourt de Liska, un personatge atípic i polifacètic de la cultura popular colombiana. Encara que el seu nom sigui gairebé sempre associat amb bruixeria i supersticions, ella, a través de la seva iconografia i les seves performances, ha creat un món propi ple de referències tan insòlites com dispars. El seu potencial ideològic i el seu particular carisma la van portar a fundar a finals dels anys 70 el Movimiento Unitario Metapolítico, esdevenint així pionera a nivell mundial en la representació política de la dona. Les seves intervencions televisives i actes públics són recordats encara avui com a proves fefaents del surreal esdevenir del tròpic, on l’avantguarda coexisteix amb la tragèdia.
JULIÁN PEDRAZA
Hombres Necios
2018_1 min_videoclip
A la memòria de Sor Juana Inés de la Cruz, 1651-1695.
JULIÁN PEDRAZA
A Todo Tótem
2017_2:30 min
La sexualització publicitària i els ritus de consum exposats en una amalgama de clixés socials que revelen la misogínia intrínseca al llenguatge televisiu.
JULIÁN PEDRAZA
Teolook
2013_1 min
Metamorfosi del Sant Sudari en un llenç digital del Calvari.
JULIÁN PEDRAZA
Pabellón despavorido
2014_5 min
La bandera de Colòmbia, les seves insígnies i rituals. Eròtic, herètic i irònic: Julián Pedraza a les fosques amb els capellans en els confessionaris vaticans.
JULIÁN PEDRAZA
Sayonara Paranoias
2020 – 1:20 min_vídeo en escena
El vídeo com a teló de fons, de vegades actor passiu, de vegades interlocutor. Les pantalles se superposen i els missatges es distorsionen, tal com succeeix en aquest nou món pandèmic, de vitralls pixelats i veritats calumnioses.
ANANKÉ PEREIRA & FELIPE ELGUETA
Snap
2017_18 min
Direcció: Ananké Pereira i Felipe Elgueta
Hem après a comunicar-nos en quinze segons. La vida privada s’exposa públicament amb l’esperança que desaparegui després de vint-i-quatre hores, però aquest curtmetratge crea un camp de resistència i d’existència. Snap recupera aquests instants efímers a la xarxa social de la vida d’Alfonso, Anna Balmánica i Alexa, personatges de la comunitat LTBI+ en conflicte intern i social, per acompanyar-los en la seva intimitat, celebrant la seva diferència.
FLUX CLUB compleix la 12a temporada a l’Antic Teatre i el 21è aniversari de la seva creació, a l’any 2000.
Es tracta d’una programació de vídeo amb periodicitat quinzenal que reflecteix la vitalitat del vídeo de creació a Barcelona. Acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d’autors reconeguts, sessions temàtiques dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.
Són sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a la ciutat, que complementen el festival de vídeo d’autor FLUX des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival, que té lloc al desembre.
HABITUAL VIDEO TEAM és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu principal la promoció d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org
Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org, i el festival d’arts escèniques audiovisuals INFLUX: www.influxfestival.org.
Una altra branca és la documentació videogràfica d’actes culturals vinculats sobretot amb la música i la poesia experimentals. L’any 2012 posa en marxa el projecte SUMMA per convertir aquest patrimoni audiovisual (més de 1000 gravacions) en un arxiu videogràfic online d’accés públic: www.summa-hvt.org.
