2021
Els Dilluns Flux Club

NORA ANCAROLA

FLUXCLUB

Dilluns 18 d'octubre a les 20:00
Durada: 90 min
Entrada gratuïta

Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org
www.habitualvideoteam.org

sessió 14

NORA ANCAROLA

A mesura que avança el temps, el meu treball està cada vegada més estretament relacionat amb dos aspectes de la realitat que em preocupen especialment: la capacitat dels llenguatges artístics per aportar noves lectures als petits –o grans– relats històrics i la realitat social i, d’altra banda, l’observació i la utilització dels processos creatius, en la seva potencialitat per gestionar el malestar individual i sistèmic com a instrument de transformació.
Tenint en compte aquestes dues consideracions he realitzat pintures, fotografies, vídeos i instal·lacions, en les quals les imatges posen en joc l’íntim i el públic en una clara voluntat de revisió de l’estatus que els regula. Cada projecte requereix un procés diferent alhora que una resolució tècnica, processual i espacial específica. Posar en diàleg imatge i text és també recurrent en el meu treball des dels inicis.

Vaig néixer a Buenos Aires. Des del 1978, visc i treballo a Barcelona.

www.noraancarola.com

ancarola.nora@gmail.com

 

presentació

Els meus inicis com a pintora em permeten arribar al videoart generant una estructura discursiva no lineal, formulada en capes des de l’interior de la imatge i en projecció contínua, desactivant les estratègies de continuïtat, linealitat i lluny del camp cinematogràfic. En aquest text Carles Hac Mor ho descriu perfectament:
“En els seus vídeos o videoescultures o instal·lacions de vídeo, hi trasllada, hi pren com a punt de partida, hi adapta les tècniques de la pintura, les textures, el gruix i el no gruix, els matisos, la contundència, la composició i la descomposició, les veladures i l’evidència, allò dit i no dit, allò mostrat i allò només suggerit”.
A mesura que passa el temps, els meus projectes van prenent un rumb més discursiu, sense perdre un cert caràcter de superposició a temps detingut. El temps diferenciat del temps real és una altra clau en el meu treball, segurament provinent del món de la imatge fixa, encara que també el considero un recurs importantíssim per allunyar i contraposar les propostes del món televisiu i l’acceleració mediàtica.
La creació de dispositius que s’allunyen de l’exclusiva frontalitat i on apareix una certa interactivitat és cada vegada més una estratègia que utilitzo per aconseguir la implicació del visitant i alhora com una forma d’incloure el públic dins del contingut i el relat.

És per això que he plantejat aquesta sessió com un petit espai de presentació en diàleg d’algunes de les propostes no lineals que són la base del meu treball, amb peces completes però també amb fragments comentats.

 

programa

  • ESPAI COMPARTIT

Són instal·lacions videogràfiques –malgrat que no només– que integren l’espectador dins l’espai. En algun cas, amb una part interactiva. Hi ha un relat amb principi i final, però comença quan arriba l’espectador.


On la_llengua per venir
2020_25 min_videoinstal·lació de tres canals + espai interactiu
Actors: Ina Dunkel, Aurora Vélez, Max Vilalta, Ramon Villegas, Marion Tamme De Aquista

En aquest treball hi ha una exploració del parlar de l’altre/a construint una narració a partir de textos on la ferida del llenguatge està present en la pròpia estructura del relat.
En On la_llengua per venir parafrasejo el text de Jaques Derrida i Hélène Cixous. Langue à venir (2004) que desenvolupa els efectes del llenguatge en relació a la diferència sexual i les qüestions d’exclusió social postcolonial. En el meu joc lingüístic ON situo la llengua en la realitat material d’un cos, un context, una experiència. També poso l’èmfasi en LA_LLENGUA escrit de manera tal que remet a lalangue lacaniana i en el PER VENIR com a expectativa de futur.
La meva pròpia experiència com a immigrant que desitja integrar-se a través de la llengua en un territori bilingüe, aporta un matís important al treball. El meu objectiu se centra a focalitzar els efectes emocionals que es produeixen en la llengua per efecte de l’exili.

Així, la llengua en l’exili es transforma en un símptoma, deixa rastre, de la mateixa manera que les complexes variacions lingüístiques que es produeixen en la literatura d’autors impactats per les migracions i les terribles experiències de la guerra, com Paul Celan, la pròpia Cixous o Gloria Anzaldúa.


Llengualeche
2021_15 min_videoinstal·lació de quatre canals
Actors: Max Vilalta i Ramon Villegas

A conseqüència de les recerques realitzades en treballs anteriors, en Llengualeche continuo col·locant la mirada en la societat panòptica, els cossos migrants, fràgils i precaris que són invisibilitzats i col·locats en el lloc de l’altre fins i tot en les propostes més hospitalàries i acollidores.

L’obra reflecteix la lluita interna que es produeix en el llenguatge dels immigrants amb les seves quotes de necessitat d’integració i de preservació de la identitat al costat de la dificultat de la transmissió, acció tan important en els processos d’oblit i record, imperiosos en l’emocionalitat del migrant. 

L’espai de les accions són els espais fronterers de la ribera de l’Ebre “frontera encarnada”, on la transmissió conté les ferides del llenguatge produïdes per les migracions forçades per la guerra. La cerca de la llengua-mare –“no tinc més que una llengua i aquesta no és la meva”, expressa Derrida en el seu llibre El monolingüisme de l’altre– serà el centre de l’exploració i la recerca. Perquè per nosaltres la llengua del projecte és una única llengua babèlica, no normativa, que inclou la diversitat en totes les formes.


Panòptic_frontera 601
2019_19 min_instal·lació tres canals + espai interactiu + textos-llum

Dins el projecte, la caseta dels alemanys –el búnquer de la Gestapo instal·lat a principis de la Guerra Mundial a Portbou– és el punt de partida per referir la violència classista, racista i excloent de les fronteres.
Aquest búnquer es troba en la frontera 601 entre Espanya i França. Frontera viscuda, frontera que encara avui manté el silenci de la violència. Aquest panòptic “natural” concentra la seva eficàcia en l’articulació de l’eix veure sense ser vist, fonamental en tot sistema de vigilància.
Però tot això es transgredeix en aquestes imatges artificials, construïdes amb una certa lògica de superposicions i amb voluntat de discontinuïtat. Un paisatge natural, bucòlic, innocent? En absolut, és un paisatge que, fins i tot pot incloure la presència dels que no es creuen còmplices, però tal vegada ho són…

En Panòptic_frontera 601 he volgut crear un cos a cos amb el visitant, però on l’altre cos és absent, ens trobarem en un espai buit, on no sabrem ben bé per què som aquí.


Les maletes kafkianes
2018-19_6 min i 12 min en loop_instal·lació tres canals amb maletes

La maleta com a metàfora de desplaçament. També de desplaçaments forçosos i incerts.
Tres maletes  –la tercera mai ha existit– ens permeten comprendre tres històries que fan la Història.
Maleta 1, la maleta de Walter Benjamin.
Maleta 2, la maleta de Kafka.
Maleta 3: Actualment hi ha uns 244 milions d’immigrants en el món. No tenen veu, normalment no porten maleta.
Aquesta instal·lació va fer un recorregut i una transformació formal dins el seu itinerari.

 

  • VÍDEOS PER LLEGIR

Un llibre de poemes amb un vídeo monocanal. Cada vídeo és part de la lectura, ja que el mateix autor que recita l’acompanya. És imprescindible la conjunció del llibre més el visionat del vídeo. El vídeo comença i acaba cada vegada que la lectora agafa i deixa el llibre.

Aquestes obres que es presenten pertanyen a la col·lecció de llibres “Babau” editats per Edicions1010.


Fissura
2008_18 min
Textos i veu: Carles Hac Mor i Ester Xargay

Darrera el Mur
2007_15:04 min
Textos i veu: Koldo Izagirre

Confabulaciones
2006_9:18 min
Textos i veu: Carlos Vitale

 

  • PINTURES QUE RESPIREN

Són instal·lacions pensades des de l’imaginari pictòric. Plans fixos amb moviments ínfims. Un o més canals es configuren com a pintures en loop.

Una característica d’aquest conjunt d’instal·lacions és la creació d’aquestes a partir de l’autoapropiació d’imatges d’obres anteriors amb les de nova creació. En certa manera, es disposen com un palimpsest, encara que en cada obra s’organitza a partir d’una triple operació: la juxtaposició de les imatges, per capes –això és el que dona la sensació de palimpsest–, la conjunció entre imatges per interrelació i el desdoblament d’aquestes per doble i triple reflexió a base de projeccions, vidres, miralls… Un barroquisme que desplaça el lloc de la representació a la vegada que s’empren diferents canals d’emissió.


Europa TV
2001_2 min i 4 min en loop_dos canals

L’Espectador
2001_2 min i 4 min en loop_tres canals

Esbalaïment de Narcís
2003_5:17 min_instal·lació amb mirall

Llençol Sant
2003_2:16 min en loop_instal·lació amb recipients amb aigua


FLUX CLUB compleix la 13a temporada a l’Antic Teatre i el 22è aniversari de la seva creació, a l’any 2000.

Es tracta d’una programació de vídeo amb periodicitat quinzenal que reflecteix la vitalitat del vídeo de creació a Barcelona. Acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d’autors reconeguts, sessions temàtiques dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents.

Són sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a la ciutat, que complementen el festival de vídeo d’autor FLUX des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival, que té lloc al desembre.


HABITUAL VIDEO TEAM

és una associació sense ànim de lucre, dirigida per Josep M. Jordana i Lis Costa, que té com objectiu principal la promoció d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació: www.habitualvideoteam.org

Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX: www.fluxfestival.org, i el festival d’arts escèniques audiovisuals INFLUX: www.influxfestival.org.

Una altra branca és la documentació videogràfica d’actes culturals vinculats sobretot amb la música i la poesia experimentals. L’any 2012 posa en marxa el projecte SUMMA per convertir aquest patrimoni audiovisual (més de 1000 gravacions) en un arxiu videogràfic online d’accés públic: www.summa-hvt.org.

Subscriviu-vos a la nostra newsletter