Sessió 1
TONI SERRA *) ABU ALI
Manresa, 1960 – Barcelona, 2019.
A través dels seus vídeos ha explorat diferents visions, en una terra de ningú entre l’assaig experimental i la poesia, amb una presència constant de la noció de trànsit i de les realitats del somni. En els seus primers treballs, a Barcelona, Nova York i Tànger, es qüestionava sobre la bellesa, el misteri de l’efímer i el marginal. A partir de 1994, inicia la sèrie de vídeos TV Code, una immersió personal en la crítica dels mecanismes d’alienació i dels mitjans de comunicació, intentant parodiar la seva seducció espectacular i desconstruir la seva capacitat hipnòtica de crear models socials i estereotips identitaris.
La progressiva constatació que la crítica ha de ser un mitjà que ajudi a il·luminar i conèixer nous mons, el porta a reflexionar i experimentar sobre la relació del vídeo amb el visionari, amb l’experiència interior i les visions que transiten entre mons, espais i temps, entre el real i l’irreal, el somni i la vigília, la poesia i la profecia… com un viatge que no només creués, sinó que també esborrés aquests límits i fronteres.
Codirector d’OVNI [observatori de video no identificat]. Va obtenir el Premi Nam June Paik de vídeo per Istishara Archives i el Premi Ciutat de Barcelona per la instal·lació Fes Ciutat Interior. Va treballar en altres projectes com Ru’a [visions] o Arxius Babilonia.
http://www.al-barzaj.org/
http://www.desorg.org/
presentació
ENTREMONS
Inaugurem la temporada de Flux Club amb aquesta sessió, preparada conjuntament amb els amics d’OVNI (Observatori de vídeo no identificat), dedicada a Toni Serra *) Abu Ali, que ens va deixar el novembre passat. Comptarem amb la presència de Rosa Llop, Joan Leandre i Simona Malatesta.
Hi ha coses que són conegudes
i hi ha coses que són desconegudes
i entre elles hi ha portes…
William Blake
Toni Serra *) Abu Ali es mou en un barzakh, “un món intermedi entre el real i l’irreal, el visible i l’invisible, el somni i la vigília…” I està tan en aquest món, que en llegir, escoltar i contemplar la seva obra, em resulta impossible fer-ho des de fora. Se m’emporta al seu lloc, un lloc on percebre és més fàcil, on el somni i la poesia, la intuïció, el silenci i la cerca són el natural. I em quedo allà una bona estona, notant els fils del seu teixit i barrejant-los amb els meus, inextricablement. Trama i ordit que configuren un altre lloc barzakh.
Lis Costa
Anit Dikr
2005_7:20 min
Un autoretrat possible estaria en aquells fragments descartats, en les imatges d’altres, en visions confuses, en escenes perdudes o que no han trobat el seu lloc. Potser en aquests descarts hom pot trobar-se? Com una galleda que baixa per un pou on pot haver-hi aigua, un oblit que s’enfonsa en el record.
Al Barzaj
2010_14 min
Al Barzaj és un poema sobre el món intermedi, entre el visible i l’invisible, el son i la vigília… Un viatge interior a través de carrers subterranis, jardins secrets…
Trance with the Green Man
2015_7 min
Una recerca d’Al-Khadir, el mestre interior. Al-Khadir, un personatge generalment desconegut en la cultura occidental, ocupa un lloc molt important en el saber popular i místic dels països del rizoma islàmic, si bé els seus orígens es remunten a temps ancestrals. Al-Khadir, literalment “el que reverdeix”, habita el món intermedi, la terra de ningú, el fi interstici entre el real i l’irreal, la vida i la mort, el somni i la vigília… A aquest lloc, se l’anomena Al-Barzakh, l’Istme. Per on ell passa, tot reverdeix. Fins i tot les empremtes de les seves petjades es cobreixen immediatament d’herba.
Sol de mitjanit
2016_11 min
Un vell pelegrí vestit amb parracs observa una flor en la foscor de la nit. L’home vell és una porta entre les coses que són conegudes i les desconegudes… Simbolitza la decadència i el final d’allò que hem donat per real, i que ara es mostra efímer, igual que la pobresa dels seus vestits ja arrossegats pel temps. La proximitat de la mort com a indefugible veritat li atorga la seva pròpia visió; una visió nova i profunda no limitada a la percepció visual, ni a la lògica i les lleis del món. Potser és per això que en plena foscor de la nit pot contemplar la bellesa d’una flor.
Siete contemplaciones
2016_10 min
Siete contemplaciones és una visió entorn a l’experiència transformadora de la contemplació i els silencis que obre. El trànsit de la contemplació –malgrat la seva aparent tranquil·litat– és probablement el que, de forma més radical, dissol i allibera el subjecte.
La vida en armonía
2018_17 min
Conversa amb una dona que renta i fa massatges a les dones que van al hammam (banys públics), ajuda a néixer els nens del barri, i també a rentar els seus morts.
En el camí de les abelles
2018_47 min [fragment 3:26 min]
En un temps que s’està tornant difícil per a les abelles (com per a nosaltres)… En un any de forta sequera… En un país ja per si mateix sovint àrid… Prendre el camí de les abelles ha estat fer un viatge per erms i muntanyes, però també per estats d’ànim, obstacles i trobades… Fins a arribar al seu generós jardí.
Onzena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d’autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.
Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació.
Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d’accés públic.
