Flux Club Mondays

ELISABET MABRES

FLUXCLUB

Monday, February 24th at 8pm
Duration: 90 min
Free entrance

Organized by HABITUAL VIDEO TEAM

fluxfestival.org
www.habitualvideoteam.org

 

sessió 2

ELISABET MABRES
Barcelona, 1958. Viu i treballa a Barcelona. Llicenciada en Belles Arts en l’especialitat de Pintura, ha experimentat amb total llibertat un gran desplegament de recursos pictòrics i gràfics, utilitzant, fa més de vint anys, el text i la fotografia en instal·lacions i obra tridimensional.

La seva obra ha estat exposada en diversos continents des de 1984 i és en el últims anys que Mabres s’ha focalitzat exclusivament en la fotografia i el vídeo. Mostra dels darrers treballs es va veure a l’exposició del 2018 “Ella, el altres” a la Galeria H2O de Barcelona, i al 2017 “Cortes y Plegados” al Centre Experimental d’Arts de Vallgrassa (el Garraf, Barcelona). I anant més lluny, al 2016, a l’exposició “Subjective Reality” Forbidden Gallery i al Museu SheShan Moca de Xangai (la Xina).

www.elisabetmabres.com

presentació

En aquesta sessió veurem trets comuns en la progressió de l’obra visual de Mabres: experiència personal duta a nivell narratiu i estima per les persones i per la natura (com a ressò del seu passat pictòric). Paral·lelament, hi ha un esperit abocat a fer-nos somriure, a transmetre una energia vital que de vegades és alegrement contagiosa o sobtadament fosca, en la reflexió que una no pot existir sense l’altra.
És evident que l’Elisabet Mabres transmet el seu gaudi en tot el procés: des de l’elecció del tema a la realització i l’edició, posant un èmfasi important en el so. És per això que en els últims treballs compta amb la música de Carlos Pina (autor que tindrem properament al Flux) amb una entesa de creació comuna que encaixa de manera flagrant.

Tacons xocants
2011_1 min

Seducció bipolar.

¿Pasó el tiempo?
2013_1:09 min

Perspectiva del temps multidisciplinari.

Cortes i plegados
2016_4:20 min

Entre realitat i ficció Cortes y Plegados construeix una memòria. Retrats tenebristes, màscares d’ocultació, rastres que traspassen límits d’allò més convencional per instal·lar-se als no-llocs del ciment industrial i fosc a ritme d’una coreografia sonora.

See & To be Seen
2018_9 min

Mirar i ser vist és una foto-vídeo-novel·la del viatge d’una dona a Hong Kong i Shanghai. Amb una similitud caracteritzada però des de la distància de sentir-se diferent, observa la dissimulació de l’altre que no gosa mirar-la. Protegida per una màscara, ella es performatitza al carrer, de dia i nit, al llit; en la submissió aparent. Fuig de l’eixam urbà per cercar en el gran verd un passat que l’aproximi però torna, desmanegada. Després d’una revelació de figures i espais que la desfiguren i deslocalitzen, una visió l’acaba d’alterar: l’existència dels homes gàbia. En el seu mimetisme alterat, el subjecte acaba per transformar-se en objecte atrapat.

Geamăna, bajo el barro
2018_9:33 min

Entre ficcional i social, Geamăna, Under the Mud, se serveix d’un conte breu per denunciar el domini dels interessos econòmics per sobre de l’entorn natural i del benestar de les persones. Els fets són històrics. Geamăna va existir fins que el 1977, el dictador Nicolae Ceauşescu va ordenar desplaçar la gent de tot el poble a canvi d’unes promeses que mai serien complertes. El motiu, l’explotació d’una mina de coure, trobada a les muntanyes d’Apuseni. Les 400 famílies que hi vivien van haver d’abandonar les seves cases en un any per un tros de terra petit i llunyà. Geamăna és ara un llac artificial ple de llots i residus tòxics que segons l’època de l’any es perceben en tons diferents per l’efecte del cianur i d’altres contaminants. Geamăna, Under the Mud presenta també el contrast, la vitalitat, l’alegria i la música de la gent de Romania que ha estat sempre molt hospitalària al llarg del meu recorregut per tot el país.

Vendes humo
2017_3:46 min

Encàrrec audiovisual per a la cançó del mateix nom de Comando Suzie. Un joc d’ironia sobre art, obra, lloc, autors i públic.

Pulsions
2019_7:30 min

Pulsions és el retrat de l’energia profunda, de la invitació, de la força i l’impuls en una persona: Josep Bofill. Tant la seva obra escultòrica com la seva personalitat emanen estètica i vitalitat a parts iguals, perquè al seus ulls una bellesa impregna la terra que el fa treballar.

Yo no soy yo
2019_5:25 min

Un personatge d’expressió vetusta i introspectiva sembla dialogar entorn al patiment amorós. El record lúdic d’altres temps li capgira l’aferrament al desamor.


The eleventh season of FLUX CLUB is here: a fortnightly video club that reflects the vitality of video creation in our city. It’s an extension of the FLUX Video Auteur Festival, with sessions open to everything currently going on in the field of video in Barcelona, complementing the festival from the point of view of its content and extending its sphere of influence beyond the few days programmed for the festival itself. FLUX CLUB includes all kinds of sessions: screenings, video performances and debates offering direct contact between the audience and the filmmakers. These sessions focus on a range of subjects, from monographic by well-known directors to specific themes, from groups of up-and-coming authors to students; they may cover video poetry or video dance. FLUX CLUB is a space for the dissemination of video creation in the city of Barcelona.


Habitual Video Team is a non-profit association whose main objectives are to promote activities related to visual arts and specifically video art.
A fundamental area of their work is the organization of festivals, cycles and video shows, such as the FLUX, and INFLUX [vídeo a escena], dedicated to audiovisual performing arts.
Another branch of Habitual Video Team’s activities is video documentation (recording and editing) of mainly small format cultural events such as concerts, poetry, performances or theatre shows. It has a video archive of over 1.000 recordings. In 2012 they launched the SUMMA project with the aim of converting this audiovisual heritage into a non-profit online video archive.

Sign up to our newsletter