sessió 13
MANA SALEHI
Mana Salehi, artista multimèdia i investigadora d’origen iranià, viu i treballa a Barcelona des de 2004. Es doctorà a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona amb beca FI (AGAUR-Generalitat de Catalunya) en “Estudis Avançats en la Producció Artística”. En el seu treball explora les crisis ambientals i les emocions humanes a través de la poètica visual. Ha fet residències d’investigació amb la beca de fundació Japó a la Universitat de Tsukuba i a la Universitat de Kioto of Art & Design (Japó, 2014-2015) i també una altra residencia a la Universitat de Los Ángeles UCLA (EUA 2008-2009). Ha participat en diferents exposicions col·lectives com Proyector Festival de Videoarte (Madrid 2019), [.BOX] Videoart Project Space (Milà 2019), Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma (Mallorca 2018), Swan Prague Festival (Praga 2017), Hybrid Art, Land Art (Fukushima i Kioto 2015), Stefania Miscetti Gallery (Roma 2014), Iranian Film Festival i Vali Gallery (Teheran 2013), Video Akt Bienal (Barcelona 2013), Contemporary Art Center CoCA (Toruń, Polònia 2012), Lúmen_Ex MEIAC (Badajoz 2011), ARTBO Feria Internacional de Arte (Bogotà 2010). I el 2019 ha exposat individualment el vídeo The Voice of Saffron al Fòrum d’Artistes d’Iran (Teheran).
presentació
En aquesta sessió presentem una sèrie de vídeos sobre el seu projecte La vida del agua. Agua en el cuerpo, agua en el paisaje. cuerpo, agua en el paisaje. A les seves obres utilitza una síntesi audiovisual de la ciencia i de l’art per explorar paisatges emocionals visibles i invisibles. El seu treball pot interpretar-se
Mother cell
2009-2010_4:13 min
Los Ángeles, EUA.
Mix media (imatges de microscopi i vídeo).
Mother cell investiga la intersecció entre física, biología i art en dimensió de nanopartícules. Aplica la metodología de la investigación científica sobre el moviment de les cèl·lules a la sang d’un peix zebra per relacionar-lo amb els moviments de les cèl·lules del cos humà. La cèl·lula és l’element constitutiu i fonamental de tots els éssers vius. La seva agrupació en els teixits i òrgans origina una multitud d’estructures que constitueixen el procés de formació i funcionament que es troba codificat als gens. L’aparició i desaparició de l’autoretrat de l’artista, es completa amb cèl·lules d’un peix zebra grabat amb un microscopi al California NanoSystems Institut. Aquestes imatges s’acompanyen amb el so orgànic del cor gravat al Centre Mèdic de UCLA. Això representa que els procesos bàsics que governen el desenvolupament en diferents grups d’éssers vius són els mateixos, malgrat la disparitat de dissenys estructurals i modes de vida.
Lake Orumiyeh / دریاچه ارومیه
2012_8:44 min
Orumiyeh, Iran.
Mix media (fusta, mirall, màquina d’aigua)
El llac Orumiyeh, en persa دریاچه ارومیه,, és un llac de sal al nord-est de l’Iran. La sequera i l’escassetat d’aigua d’aquest llac afecten dramàticament al sistema hidrològic d’aquesta àrea i en general del planeta. La creació d’aquest treball continua articulant un llenguatge on el pensament i el propi jo es contrueixen com una expèriencia en el medi líquid. L’evaporització de les aigües del llac és suggerida pel so i la imatge de les gotes d’aigua al vídeo, que situen a l’espectador davant d’un miratge virtual del llac Orumiyeh. La creació sorgeix en un espai on es fon el present amb el passat i afecta a les percepcions comuns de recordar una sensació de benestar de l’aigua.
Ice Garden / 氷庭 / باغ یخی
2015_4:18 min
Mishima-Cho, Fukushima, Japó.
Mix media (LED, mirall, gel)
L’objectiu principal d’aquest projecte és donar suport a l’àrea afectada per l’accident nuclear del terratrèmol i el tsunami de Fukushima el 2011. La radiació contamina el subministrament d’aigua i aliments, motiu pel qual molts residents d’aquestes zones van abandonar les seves cases i feines i es van mudar a altres parts del Japó. Els científics que están investigant en aquestes àrees i calculant el nivel de radiació declaren: “No hi ha perill a moltes àrees i quan l’aigua està contaminada per radiació, podem visualitzar l’energia de l’aigua en la llum (LED) bombejada per roda hidràulica”.
Jo vaig ser investigadora a la Universitat de Tsukuba entre 2014-2015, vaig participar en el projecte col·lectiu “Proyecto de Arte Híbrido”, que tractava sobre la visualització de l’energia de l’aigua en les llums (LED). Aquest projecte estaba vinculat a Art Support Tohoku-Tokyo en el programa de 森 光 水 Natural Energy Valley Mishima- Fukushima, dirigit pel Dr. Takahura Osaka i coordinat pel professor Fumiaki Murakami. El projecte de Land Art Ice Garden es va inspirar en el jardí Zen Ryoan-ji a Kioto i es basa en diferents estats de visualització de l’aigua (aigües per a llums LED, aigua per a gel, aigua per la neu, etc.). El projecte es va ffer amb gels il·luminats amb llums LED de colors utilitzant una petita roda hidràulica de plàstic. La meva idea personal era fer un jardí per a visualitzar l’energia de l’aigua en la llum en el paisatge de Fukushima.
The Voice of Saffron / صدای زعفران
2017_9:36 min
Mashhad, Iran.
Vídeo i veus.
The Voice of Saffron, és una videoinstal·lació realitzada el 2012, en el camp de safrà de Torbat-e Heydarieh, que es troba al nord-est de Mashhad, Iran. Aquest projecte estaria aprop d’algunes propostes de Land Art, la utilització d’entorns naturals per cridar l’atenció sobre una part de la terra amb ressonàncies particulars, que desenvolupa un producte tradicional: les flors de safrà. Una flor que només requereix dos regs l’any per florir. Dos moments de reg de la terra em van recordar els dos moments de néixer i morir. Aquest record em va venir a la ment en un altre momento, durant la meva visita al temple budista de Kioto el 2015.
Participant en una ceremonia d’algú a qui jo no coneixia i que havia mort feia 49 dies, em van preguntar sobre la meva religió i la meva resposta va ser: la meva religió és la meva compassió. Sobre aquesta resposta, la persona que em va fer la pregunta va publicar un article al diari de Kioto. En aquest projecte vaig establir un diàleg entre les magnifiques imatges del camp de safrà i la idea de compassió com a concepte religiós. En l’edició del vídeo, les imatges es barregen amb la veu dels meus amics, que llegeixen el text sobre la compassió en diferents llengües. La veu com a mecanismo de seducció per obrir els sentits, de manera que puguin portar a l’espectador cap a una experiència més enllà del pensament utilitari i formalista de les flors, les religions i les diferents llengües i, així, sentir la fragilitat i el poder de la terra.
L’esquellot/ Cowbell / زنگوله
2018_6:35 min
Serra de Tramuntana, Mallorca, Espanya.
Performance i vídeo.
El so de l’esquellot introdueix l’acústica en el paisatge de la imaginació i desperta la sensació d’un somni oblidat; somni sobre dues fades i un pou. La ressonància d’aquest so en la naturalesa de la Serra de Tramuntana fa present cada moment en què s’ha escoltat i genera un espai d’ecos heterogenis entre la imaginació, el record, el somni i la realitat.
Father´s Reason / دلیل پدر
2019_3:12 min
Nara, Japó.
Vídeo i veu.
El treball Father´s Reason és una conversa amb el cérvol, que per a mi és la figura de la tendresa i la delicadeza de l’amor. Les imatges són de la ciutat de Nara (Japó) i acompanyen l’àudio d’un diàleg entre el meu pare i jo. El poema de Rumi “Father Reason” coincideix sorprenentment amb l’argument del meu pare: el que busques està a dins teu. I això em porta a la figura de la mitología grega Acteón (Ἀκταίων), el caçador que resulta ser el cérvol que el persegueix.
Flute of Love
2019_2:12 min
Sufi Kandi, província d’Azerbaiyán Occidental, Iran.
Vídeo i so.
Els estats de l’amor poden ser variables: en mi es manifesten com a desig, afecte, absència i anhel del retorn de l’estimat; també com l’abandonament i l’abandonar-se, l’esglai, la perillosa esperança i la sensació del buit que et porta al present. Estats de l’amor que he trobat en el pensament sufí: Tallab, Muhabbat, Marefat, Esteghna, Heirat, Towhid, Fanna. O en la mitologia grega: Hímeros, Eros, Charis, Pothos, Elpis, Thauma, Lethe.
Aquest vídeo està gravat en Sufi Kandi, provincia d’Azerbaiyán Occidental, a la frontera amb Iran. En ell, camino per un corriol sense records, amb la meva única presència.
Desena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d’autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.
Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació.
Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d’accés públic.
