sessió 7
FRANCESC ABAD
Terrassa, 1944. És un dels artistes catalans més significatius dels que iniciaren la seva trajectòria creativa en el marc històric de l’anomenat art conceptual a Catalunya, molt als inicis dels anys setanta, tant per la seva continuada línia de treball com per l’esperit transversal característic del seu discurs. És un dels fundadors i integrants fonamentals del Grup de Treball, el col·lectiu d’artistes i teòrics més emblemàtic sorgit en el context de la crítica i el compromís a principis dels setanta, propiciat per les actituds artístiques desmaterialitzades, i amb el qual va participar el 1972 a la “documenta 5” de Kassel. Al llarg de gairebé quaranta-cinc anys d’activitat ininterrompuda, Francesc Abad ha mostrat regularment el seu treball en el conjunt de l’Estat espanyol i els darrers anys ha participat també en significatives exposicions temàtiques i de grup de caire històric i crític, nacionals i internacionals.
La seva activitat artística es construeix i es reconeix com una reflexió cultural articulada en forma d’imatges dialèctiques, centrada en la fragilitat de l’home, el paisatge i la paraula, el pas del temps i el pes de la memòria, l’agonia industrial i la progressió històrica, el final de mons que s’acaben, l’exili i el dolor. Tot plegat configura una particular escriptura dels límits, en què prioritza clarament el compromís personal i la recerca social per damunt de la qualitat estètica i el caràcter objectual. Una reflexió, en definitiva, molt útil també per repensar els esdeveniments socials i polítics amb els quals s’ha anat determinant la història del segle XX.
L’any 2015, en acabar l’exposició “Estratègia de la precarietat”, síntesi i epíleg que resumeix la seva trajectòria artística (ACVic), Francesc Abad abandona el que anomena la fase productiva del seu treball per dedicar-se a reorganitzar els materials del seu arxiu. És aleshores quan comença el projecte “Retrospectiva en paper”, que conclou amb les publicacions que es van presentar a L’Automàtica (Barcelona) el 2017: F. A – W. B. Correspondències (2016), Napa(s). Persistir en lo inacabado (2017), Panorama (2017), Raum für die Utopie (Espai per a la utopia), 2017. Per a la presentació, el filòsof italià Enzo Traverso va escriure un text, del qual també es va fer una publicació: Ernst Bloch – Francesc Abad. Correspondències (2018).
fabad@drac.com
www.mural-abad.net
www.blockwb.net
www.blockbloch.net
www.francescabad.com/campdelabota
presentació
WERKSTATT TALLER. IMATGES EN MOVIMENT
La intuïció com a forma de coneixement, primer com a procés cognitiu, del morfema al fonema, de la unitat mínima de significació del llenguatge a la unitat mínima en l’anàlisi de la primera articulació. L’experiència de l’oralitat, escoltada durant molts anys en un pati, i sota un arbre d’un casal anglès, ha donat un corpus de treball, de mínims, però que han format un teixit on la sincronia –intuïció-fonema-morfema– és fonamental.
Un pensament en construcció, un assaig on la barreja i l’empelt són fonamentals com a eina de treball, no d’exhibició. Són imatges subalternes que pertanyen al món del treball, un discurs que incorpora el decurs del temps i que pertanyen a la tradició del fragment, de manera que les meves imatges estan fetes de temps humus, d’espores, de la meva pròpia experiència i memòria oral personal i col·lectiva.
Primeres accions filmades
1972_16mm_14 min
Un treball sobre els quatre elements de vida (Terra, Aire, Aigua, Foc) que formava part d’un treball col·lectiu “Proyecto Documentos” on diversos artistes vam treballar durant un any aquest tema (Benito, Corazón, Criado, Gómez, Muntadas, Torres). Per mi va representar deixar el pinzell per la càmera de filmar.
Diaris del pensar en moviment 1
2001_20 min
Diferents apunts, pensaments de filmacions, que van acompanyar l’exposició “Wooden House-Iron bed-Straw hat” (Casa de fusta-llit de ferro-barret de palla). Espais de Girona on per primera vegada es definien idees i conceptes essencials del meu treball com la memòria i l’oblit, la llamborda i el pa amassat, el laberint com a absència de casa, el cavallet de mar, els cavallets de fira, la polisèmia, la pols del temps.
Retrat autobiogràfic
2013_11:21 min
Tècniques d’extraviament, la lectura d’un dels meus diaris del pensar textual, que vol conformar un discurs de tancament, on l’oralitat pren posició, com a coneixement primer, i es mou a les palpentes per un recorregut d’associacions i citacions de records i reflexions.
Helga Reidemeister
2013_3:25 min
“Ernst Bloch: espai per a la utopia” és un projecte a l’entorn d’Ernst Bloch on diferents autors parlen de la seva amistat amb el filòsof i dels seus conceptes. Apunt fet a Berlín a Helga Reidemeister, directora i guionista de pel·lícules documentals políticament compromeses, que mostra el seu arxiu de fotografies, testimoni de l’amistat amb Ernst Bloch i amb Rudi Dutschke.
Acció “La fissura al mur”
2015_3 min
Realitzada al pati de les escultures del Macba el 10 de novembre de 2015 amb motiu del Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit, organitzat pel PEN Català. El periodista i realitzador iranià Ahmad Jalali Farahani va ser protagonista de l’enderrocament del mur.
Memòria 1988-2015
2015_2:42 min
Un concepte que es converteix en una acció. “L’acció de trencar la peça-objecte és en definitiva un discurs interromput, la pèrdua que altera el passat, present i futur d’aquesta presència”.
Desena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d’autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.
Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació.
Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d’accés públic.
