Coproducció 2014

Agnés Mateus

Hostiando a M

En Gira:

Dijous 2 Febrer
- Teatre Modern - El Prat de Llobregat
Durada: 90 min.

Creació, direcció i interpretació: Agnés Mateus
Asistent de direcció i creació: Quim Tarrida
Disseny de llums: Míriam Ubanet
Vídeos i so: Quim Tarrida
Vestuari: Nieves Casquete i Agnés eme
Música: Difícil Equilibrio, Herp Albert, Burt Bacharach, Oleg Kostrow, Quim Tarrida.
Amb la col·laboració d’Ismael Mengual, Ferdy Esparza, Raul de Alba i Jonathan Vidal.

Agraïments a Difícil Equilibrio, Ismael Mengual, Joan Coll, Media Flow, Larry, Joaquim Gil, Judit Saula, Finques Gual, Ateneu Cooperatiu La Base, Ferdy Esparza, Raul de Alba i Jonathan Vidal.

Hostiando a M és una coproducció de l’Antic Teatre i el Festival Escena Poblenou.

https://www.facebook.com/hostiandoM

Amb la col-laboració del Festival GREC 2014.

Hostiando a M és el primer treball com a creadora d’Agnés Mateus, performer i artista multidisciplinària que ha treballat amb el col·lectiu General Elèctrica, Roger Bernat, Rodrigo Garcia i Juan Navarro. En aquesta ocasió Agnés Mateus ha treballat en col·laboració amb l’artista Quim Tarrida.

Després de tant de temps jugant amb els altres, aprenent d’ells, ara direm el que pensem. Juntament amb l’artista Quim Tarrida, m’he confrontat per primera vegada a un procés de creació d’una peça. Crear com a intervenció, com eina de pensament, un espai des d’on parlar des de qualsevol món que em faci sentir còmode. Però bàsicament i la més important, utilitzar-me i utilitzar l’espai públic que és l’escenari per parlar d’emocions i sentiments a la gent que tinc al davant.

Frases que he copiat de la vida:
Mantinc una relació complicada amb la realitat.
Estem immersos en un mar de problemes.
Disparar és simplement una rutina, una sèrie de passos que sempre es repeteixen.
Tinc una predisposició natural per l’odi. Ens hem d’auto odiar més sovint.
Pensar en positiu per alleujar el dolor produeix l’efecte contrari.
L’amor és un autoengany que no ha de deixar d’existir.
La natura no ens ajuda gens, però la cultura tampoc ens ha salvat .
Disparar una arma de foc provoca les mateixes reaccions qu arcelona 1967.
ca neopop pero les mateixes reaciefecte uesta ocasil col·lectiu General Elímiques al cervell que un petó apassionat.
Em cago en la vostra puta mare, dues vegades.


Agnès Mateus. Barcelona 1967. Cursa paral·lelament la carrera de periodisme i els seus estudis de Teatre, fins que entra en el món de la interpretació de la mà de Txiqui Berraondo i Manuel Lillo a Barcelona. Compagina estudis de teatre i dansa. Però l’any 1996 defineix la seva trajectòria: neix el col·lectiu General Eléctrica. Agnés forma part del nucli d’aquest col·lectiu i hi treballa fins a la seva dissolució, vuit anys més tard. Performer i artista multidisciplinària, treballa al costat de Juan Navarro, Roger Bernat, Rodrigo García i Simona Levi, amb alguns d’ells continua col·laborant en l’actualitat.

Quim Tarrida. Barcelona 1967. Artista plàstic. Artista multidisciplinari d’estètica “neopop” amb un pes específic del llegat de l’art conceptual. S’inicia en el camp del dibuix i del còmic a mitjans de la dècada de 1980 creant un univers propi (Món Subcutani). Al marge de la producció artística més vinculada amb la música i la performance, realitza obra fotogràfica, videogràfica, pictòrica i escultòrica en la qual estableix vincles amb l’univers de la infància perduda, fascinació per la joguina, l’orgànic, el còmic. Tarrida treballa en el límit que bascula entre el component lúdic del simulacre de la joguina infantil i l’artefacte bèl·lic, mostrant la feble frontera que separa una realitat d’una altra. En els últims temps, part del seu treball s’ha realitzat amb relació a l’art sonor, la música contemporània i l’acció sonora. En aquest sentit, destaquen els concerts en els quals incorpora joguines electròniques musicals.

Subscriviu-vos a la nostra newsletter