“A la dreta hi ha cinc o set esglaons que ens condueixen cap a una porta de doble fulla blava. Sobre el tercer esglaó hi ha mitja barra de pa mullada per la pluja d’ahir.”
Un Paseo Colectivo és un antitour en què dos amfitrions i un grup de passejants marxen ininterrompudament per espais urbans de vegades públics, de vegades privats i, així, com un rastre, els ocupen i desocupen constantment.
El passeig converteix les arquitectures, fins aleshores fixes, fermes i sedentàries, en espais movedissos, inestables i, per tant, subjectius i dinàmics. El passeig també realça la relació comercial, absurda o convenient de Barcelona amb els cossos que l’habiten i la circulen.
Un Paseo Colectivo és un site-specific mòvil creat en el context de l’Antic Teatre, el barri de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera.
Xavier Manubens és coreògraf i performer. Es gradua en Teatre Experimental per Cuarta Pared i cursa Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía. Presenta les seves pràctiques d’investigació en espais com Arts Santa Mònica-Mostra IN SITU, MACBA es viu, La New Gallery, COAM, Photogenic Festival, La Caldera, Galeria Canal Isabel II o l’Universitat d’Umeö. Treballa com a performer amb Idoia Zabaleta, Joan Morey, Francesco Arena i col·labora amb Cuqui Jerez. Els seus interessos giren a l’entorn del sabotatge espacial, la performativitat de la imatge, la coreografía i la situació, l’apocalipsi imminent i l’acció física com a eina poètica i de transformació.
Verónica Navas és autora escènica i guionista nascuda i establerta a Barcelona. Graduada en Comunicació Audiovisual i Màster en Guió de Cinema i Televisió, actualment finalitza el Grau en Direcció Escènica i Dramatúrgia. Ha treballat com a performer en fotografia, vídeo i teatre. Durant els darrers anys ha dirigit i, de vegades, interpretat les seves peces. Algunes són TOC-rrr-TOC (FITZ! Zentrum für Figurentheater, 2016), Hasta Agotar Existencias (Ensayando para que la muerte de mi madre no me pille desprevenida) (Blueproject Foundation, La Pedrera – Noves Escenes, 2017) i Un paseo colectivo, amb Xavier Manubens. El seu context d’interès es mou entre les performativitats documentals, el site-specific, la paraula en escena com a signe plàstic, l’espectador-doer, el field-recording i l’urbanisme, sempre amb una marcada perspectiva de gènere.
