Roger Pelàez transita per un escenari destruït, destruint amb la destrucció a dins.
Canta, balla, escup a l’aire i s’ho empassa.
Cita malament els clàssics.
Interpreta enganyosament els senyals.
Elabora correlacions fictícies.
S’equivoca en tot l’equivocable.
Roger Pelàez feia molts anys que anava arrossegant-se pels escenaris amb bandes de punk i hardcore el dia que es va adonar que s’havia quedat sol a l’escenari.
Ha dibuixat acudits al TMEO, al Pèsol Negre o La Jornada, entre altres.
Acudits que ha recopilat en llibres com Yo follé con Fraga, La verdad es ilegible, Hegemonia Persecutòria o El procés explicat als idiotes.
Ha cantat amb Budellam, Perro Pachingo, El mal ja està fet i actualment amb Zombi Pujol.
Tot molt accessori, tot molt provisional.
