Si la proposta es diu Manejar el fer líquid de forma indisciplinada, i parteix d’aquest lloc d’indisciplina, havia de començar a manejar-me en això des del principi. Fa alguns mesos que sé que el meu treball estará programat en Antic Teatre. Encara falta que passi l’hivern i arribi la primavera. Però això de la programació comporta que et demanin amb molta antelació que emplenis una fitxa i escriguis una sinopsi. He estat intentant eludir el lliurament d’aquest text. Havia de començar a practicar el deixar que les coses se m’escorreguessin.
La veritat és que aquesta és la meva manera de fer, però de vegades amb la pressa se m’oblida. En aquesta realitat líquida vaig falta de temps. I si el capitalisme és una abstracció i jo sóc material, la condició líquida a qui li pertany és a mi, que sóc un 65% d’aigua. Vull tractar de formular des d’aquesta preeminència líquida noves formes de resistència, fent una immersió en el meu propi flux com a acció dissident per dotar al meu cos d’una nova agència al voltant de l’acció. Se m’acut que el que resisteix és com l’aigua, que no sosté res que no suri i acull el que s’enfonsa. No he après a ballar per ballar bé, em moc per entendre les coses.
Mar Medina Mentre es gradua en Història de l’art per la Universitat de Barcelona es forma com a ballarina en diferents ciutats europees, en el Movement Research de Nova York i amb la SITI company d’Anne Bogart. El seu interés més ampli pel cos en moviment la porta a estudiar més tard tècnica Alexander.
Després de treballar un temps amb companyes de dansa comença a interessar-se més en els processos que en els successos i es dedica a ocupar-se en la docència i a col.laborar en projectes de caràcter independent al costat d’INFRA- (Jara Rocha/Ester Jordana), MovLab, la fundació Antoni Tàpies a Performing the Museum, MAMBO para Teatron, a ARTAS amb La Poderosa o amb la Clara Tena, el Tirso Orive i l’Aimar Pérez Galí. El seu treball en solitari es nodreix d’ambdues activitats.
