Obra sobre la vida del Pare Carlos Francisco Sergio Mugica Echagüe, que neix en el si d’una família acomodada a l’Argentina del 1930 i enmig del cop d’Estat al president democràtic i popular Hipòlit Irigoyen.
Des de noi la decisió de la seva vocació entra en disputa entre ser futbolista o sacerdot.
En ambdós casos el seu desig de vincular-se amb L’Altre era el comú denominador i determinant.
Antiperonista en la seva joventut i ja dedicat al sacerdoci, entra en contradicció directa amb l’església a partir de la inacció de la mateixa en el bombardeig de la Plaça de Maig al Bs As del 1955, on van morir més de 300 civils que es manifestaven per Perón.
Posteriorment, davant la falta de resposta de l’església per la necessitat dels que menys tenen, funda (al costat d’altres sacerdots llatinoamericans) el Movimiento de Curas del Tercer Mundo. Una branca més moderna de l’Església, social, que predicava l’evangeli des del més despullat, lluny de l’ostentació i la riquesa, i anant directament als barris més humils a treballar en primera persona. Descobreix a Perón un líder carismàtic i un referent del Poble, dipositant en Ell com a líder absolut, la seva lleialtat i tota la seva vocació de Consciència Social.
Mugica es transforma en un referent important de l’organització Social dels barris baixos i organitzador del que avui es coneix com La Vila 31.
Perseguit per la cúria conservadora i per la dreta argentina, segueix treballant (Sense fer cas amenaces i suggeriments per fer-se a un costat) a bé dels més necessitats, generant centres de proveïment de les necessitats bàsiques en els mateixos barris.
Negat pels representants de les classes altes, va ser assassinat a la sortida de la capella de Sant Francisco Solano, després de donar missa. Crivellat per Almirón, un mà dreta de José Lopez Rega, un dels fundadors de l’agrupació dretana Triple A.
Avui, les paraules i fets de Mugica es manifesten com una necessitat urgent i van de la mà amb les paraules que proposa el Papa Francesc. Avui la Consciència Social continua sent un deute més que pendent de tots els governs que es recolzen en el Capitalisme Neoliberal com a referent.
“… Jo puc mirar a la cara al germà necessitat i sentir que no li dec res … jo no li dec res. !!.” Carlos Mugica
Pablo Razuk és actor, director, docent, així com també és l’amo de Korinthio Teatre.
En actuació es va formar amb Mirko Buchin, Oscar Medina, Chiqui González, Carlos Gandolfo, Augusto Fernándes, Julio Chávez, Santiago Doria i Luis Romero. Va realitzar també diversos tallers: de Posada en escena ‘amb Oscar Medina i d’escenografia amb Guillermo de la Torre, il·luminació’ amb Jorge Mezardi, i de maquillatge ‘amb Hugo Grandi.
Com a docent s’ha desenvolupat al Centro Cultural Rojas durant 11 anys, així com també, des del 1996 té el seu propi taller de Teatre a la seva sala.
A la seva carrera com a actor ha treballat en teatre, cinema i televisió. En televisió ha estat en 678 capítols de diversos programes entre tires i unitaris. Sent els més notoris: Montecristo, ByB, El Capo, El Pacto, Signos, Etc.
Pel que fa a cinema, a: Garage Olimpo, El borde del tiempo, La mano de Dios, Derecho de familia, Whisky Romeo Zulu, H.I.J.O.S.,El alma en dos, Vagón fumador.
Pel seu treball va ser premiat en diferents festivals cinematogràfics on va rebre diversos premis: Millor Coprotagónico a Cuba; Menció Especial del Jurat a Huelva; Menció de la Crítica a Venècia. En el seu treball en teatre com a actor destaquem: Guayaquil”Una historia de Amor”, Los Hechizados, Yocasta, Severino “la otra historia”,Titulares, Camino del Cielo, En Casa en Kabul, El Señor Puntilla y su Criado Matti (Teatro Municipal Gral. San Martín), Mein Kampf Dir Jorge Lavelli (Teatro Municipal Gral. San Martín).Bang Bang y somos historia, Litófagas i 50 obres más.
